CAS HISENDA
Crònica 29/07/2011

Una trama basada en un pacte de silenci

Els uns es volien estalviar impostos; els altres, guanyar diners. La confluència d'interessos va fer possible una trama entre empresaris, inspectors i intermediaris, que cooperaven sota un pacte de silenci.

S. González / M. Colomer
3 min
El cap dels inspectors Josep Maria Huguet va ser cap d'Hisenda entre 1985 i 1994. Ara s'enfronta a una condemna de 13 anys de presó.

Barcelona.Els diners -de vegades més que la fe- mouen muntanyes, i l'afany d'alguns per embutxacar-se uns ingressos de més (encara que sigui en detriment de la hisenda pública) i la voluntat d'uns altres de burlar la llei per estalviar-se algunes càrregues fiscals van afavorir un conjunt de sinergies entre inspectors, empresaris i intermediaris que va derivar en una trama perfectament organitzada. Al cas Hisenda tothom hi tenia un rol que complia fil per randa en el més estricte silenci mentre desenes de milions d'euros que havien de ser a les arques públiques corrien d'unes mans a unes altres. La cooperació i "el pacte de no ingerència i convenient silenci" entre ells va ser clau per mantenir l'activitat fraudulenta.

Com actuaven els inspectors i què en treien?

Els inspectors condemnats estaven encapçalats per qui llavors era el cap de la Inspecció d'Hisenda de Catalunya, Josep Maria Huguet. Entre ells mantenien un pacte de silenci i col·laboració recíproca per executar els encàrrecs d'estalvi fiscal que rebien de les empreses, tant fent els ulls grossos com amb inspeccions a la baixa a les empreses que els subornaven, o bé transmetent informació i assessorant els empresaris. Segons la sentència, els assessors del grup Torras van ingressar en un compte que Huguet tenia a Suïssa 1,5 milions d'euros i 800.000 dòlars, que la sentència obliga a retornar. Els inspectors Manuel Abella i Roger Bergua van rebre 678.000 euros i 531.000 euros respectivament a canvi de passar per alt irregularitats o de fer inspeccions poc rigoroses a les empreses de la trama. Pel mateix concepte, l'inspector Álvaro Pernas va arribar a cobrar 300.000 euros i el matrimoni Juan José Lucas i Mayra Mas -subinspectora i gerent de LML, empresa creada expressament per canalitzar els ingressos-, 1,5 milions d'euros.

La sentència relata que, inicialment, les conductes corruptes van sorgir de manera individual, però es van anar generalitzant entre aquest grup d'inspectors, de manera que cadascun gestionava els encàrrecs de l'empresa que els pagava. Però es va acabar establint una relació de col·laboració mútua necessària per mantenir els comportaments fraudulents. Així fins que es va arribar a generar un "clima o pacte de no ingerència i convenient silenci". Fins al punt que aquesta col·laboració va derivar en activitats d'inversió comunes entre el grup d'inspectors ara condemnats. Canalitzaven els beneficis que n'extreien, sense declarar-los al fisc, a través de societats instrumentals.

Quin era el paper que hi jugaven els intermediaris?

En alguns casos, els funcionaris no van interactuar directament amb els empresaris, sinó que ho feien a partir de la figura dels intermediaris. Eren assessors legals o fiscals dels empresaris. Eren plenament conscients del frau i s'emportaven "significatives recompenses", tant econòmiques com patrimonials, o fins i tot amb participació en beneficis o avantatges econòmics.

És el cas de l'exconseller d'Economia de la Generalitat provisional (1977-1980, per UCD) Juan José Folchi, exadministrador de Torras Hostench London (condemnat el 2004 a dos anys de presó i inhabilitació per a càrrec públic pel cas KIO, en què també va ser condemnat De la Rosa), i Salvador Sánchez Guiu, que era responsable del departament de gestió d'impostos de Seteinsa, l'administradora de l'entramat d'empreses de Núñez y Navarro, i mà dreta de la família Núñez.

En què es beneficiaven les empreses implicades?

Les empreses que van participar dels tripijocs que ahir es van sentenciar es beneficiaven dels ulls grossos que feien els inspectors davant d'irregularitats comptables i fiscals. En el cas del grup immobiliari Núñez y Navarro, la sentència apunta que va subornar els inspectors Abella i Bergua a canvi de l'ocultació dels beneficis econòmics procedents de la compravenda d'immobles entre les empreses que formen part del grup i, d'aquesta manera, estalviar impostos.

Era diferent el cas del grup immobiliari Ibusa, propietat de l'excandidat d'Aliança Popular a la Generalitat Eduard Bueno, que als anys 80 carregava un enorme deute malgrat que, paradoxalment, gaudia d'un bon volum de negoci. Per fer front a la situació, va subscriure un crèdit de 15.000 milions de pessetes -90.151,82 euros- amb Banesto. Anys més tard, després d'inspeccions "parcials" d'Abella i Huguet a Ibusa per evitar detectar irregularitats, el crèdit va ser condonat, amb la qual cosa el grup es va estalviar el pagament d'importants quantitats d'impostos. Amb procediments similars en altres empreses menors, els inspectors van donar continuïtat a la trama.

stats