Publicitat
Publicitat

NOVA ETAPA EN EL NACIONALISME LIBERAL BALEAR Reportatge

Melià, que es presenta emmirallant-se en CDC, seguirà al capdavant de la 'nova' formació

El traumàtic trànsit de la corrupta UM a la incerta Convergència

Unió Mallorquina, el partit fundat per Jeroni Albertí amb un grup de polítics sorgits de la Unión de Centro Democrático fa 28 anys, ha mort a causa del càncer de la corrupció, però no desapareix. Es transforma en Convergència per les Illes Balears prenent un nom que no és nou: CDC és el referent d'UM a Catalunya i, a més, el 1993 Convergència Balear -amb la Unió Independent de Mallorca- ja es va fusionar amb UM.

De fet, el fins ara president d'UM i nou líder de Convergència, Josep Melià, admetia ahir a aquest diari la seva afinitat amb CDC. "Jo sempre he estat convergent -va assegurar-, la meva formació política va ser a les JNC, les joventuts de CDC".

La UM de Jeroni Albertí volia ser un projecte regionalista i de centre que prengués el relleu de la UCD i ha tingut una història marcada per tensions internes, lluites entre diferents sectors i, últimament, els escàndols de corrupció. El 1983 UM va fer el primer congrés i Albertí en va ser escollit el president. Només dos mesos després va accedir al Parlament balear i el 1987 UM va entrar per primera vegada al govern autonòmic, amb Aliança Popular i el Partit Liberal, i des de llavors ha actuat com a partit frontissa.

Al cinquè congrés del partit, el 1992, M. Antònia Munar va ser proclamada presidenta d'UM i el partit va començar a passar del regionalisme al nacionalisme. Pocs mesos més tard alguns dels seus principals dirigents van marxar al PP i les relacions entre tots dos partits van empitjorar, tot i ser socis de govern.

Munar va presidir el partit fins al 2007, però ja a partir de l'any 2003 els escàndols de corrupció van començar a assetjar-lo. El 2007, el mateix any que van pactar amb les esquerres l'últim govern, Miquel Nadal va substituir Munar al capdavant de la formació però va haver de dimitir tot just al cap de dos anys a causa, precisament, de les convulsions que sacsejaven UM.

La refundació fallida
El va substituir Miquel Àngel Flaquer fins que Melià va prendre el relleu el 2010, quan UM va ser expulsada de l'executiu pels casos de corrupció oberts, i va arrencar un procés de refundació que havia de culminar l'abril passat, quan l'últim congrés va aprovar un nou logotip i un codi de bones pràctiques. Amb tot, la imputació de la vicepresidenta i portaveu del partit, Catalina Julve, sumada a l'operació Picnic, l'últim escàndol de corrupció que afecta el partit, han obligat Melià a prendre decisions dràstiques.

La imatge d'UM ja no podia resistir el primer escorcoll de la història balear a la seu d'un partit, les noves detencions i la fiança d'un milió i mig d'euros que li ha imposat el jutge. La decisió de deixar UM i emprendre l'aventura convergent no va ser fàcil, el consell nacional del partit estava dividit i Melià va haver d'avisar que, o hi havia un trencament, o dimitia. Se'n va sortir.

En la seva història UM ha tingut una relació estreta tant amb UDC com amb CDC, amb qui va concórrer a les europees del 2009. Josep A. Duran i Lleida ha visitat Mallorca sovint convidat per UM. Unió es va comprometre el 2000 a vehicular-ne iniciatives al Congrés i al Senat i representants d'UM han assistit als actes de l'Onze de Setembre convidats per UDC. CDC tenia més bones relacions amb el Partit Socialista de Mallorca fins que els nacionalistes d'esquerres van fer coalició amb Esquerra Unida. El novembre del 2007 Felip Puig va reconèixer en un sopar d'UM que això havia estat un error, va demanar "alguna disculpa pel passat" i va augurar que tots dos partits compartirien "molt en el futur". Difícilment es podia imaginar llavors el trist final d'UM i que compartirien fins i tot nom amb una nova formació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT