El trencaclosques pakistanès es desfà
El govern del Partit del Poble Pakistanès ha quedat en minoria parlamentària després que el Moviment Muttahida Qaumi, fins ara al govern, ha passat a l'oposició i ha deixat el futur de l'executiu en l'aire.
Corresponsal a IslamabadLa situació política al Pakistan és de total expectació. Ahir tots els partits es miraven de cua d'ull per saber quin ha de ser el pròxim pas. Els grups polítics van iniciar un seguit de contactes bilaterals de gairebé tothom amb tothom per calibrar les forces dels rivals i mirar d'esbrinar les intencions dels altres jugadors. Mentrestant, els representants del PPP i del gabinet es mostraven molt tranquils i expressaven la seva confiança que no hi hauria cap canvi d'executiu. El primer ministre, Yusuf Raza Gillani, va viatjar a la ciutat de Lahore per reunir-se amb els líders dels principals partits de l'oposició, la Lliga Musulmana-N (PML-N) i la Lliga Musulmana-Q (PML-Q).
El principal partit de l'oposició, el PML-N, es manté a l'expectativa. Des de diumenge, els seus representants han deixat clar que no donaran suport ni a una moció de censura ni a una de confiança. Les raons del líder opositor Nawaz Sharif per no voler aprofitar l'avinentesa i optar al govern són diverses i poc clares, però tenen a veure amb la manca d'entesa amb les altres formacions de l'oposició, ja que amb els seus 91 escons li caldria una coalició amb altres forces.
La desconfiança del cap de l'oposició també està motivada pels interessos regionals de les diverses forces polítiques. El portaveu parlamentari del PML-N, Ahsan Iqbal, destacava ahir que els dos partits desertors del govern federal formen encara part dels executius regionals del Sindh i Balutxistan. "Així, com podem refiar-nos que realment volen canviar el govern?", es preguntava Iqbal. Per si no n'hi hagués prou, el portaveu de l'oposició va recordar també que el PPP i el PML-N, tot i ser rivals a Islamabad, són aliats al govern regional del Panjab.
En aquest escenari, la gran beneficiada de la crisi política pot ser la tercera força del país, el PML-Q, un partit d'aire conservador arrelat a la zona del Panjab. Amb 50 escons, poden donar un suport definitiu al govern. "Si decideixen entrar a l'executiu poden obtenir la presidència del Senat, triar els ministeris que els interessin i, fins i tot, aliar-se amb el PPP per canviar la presidència de la regió del Panjab", afirma el veterà periodista parlamentari Muhammad Malick.
L'actual situació de falta de suport parlamentari de l'executiu s'ha anat gestant les últimes setmanes. El primer a marxar del govern i canviar el vot dels seus diputats va ser l'Assemblea d'Ulemes Islàmics (JUI-F), que va girar l'esquena al primer ministre Gillani després que fes fora del govern dos ministres, un d'ells membre del partit. Ahman Khan Swati era ministre de Ciència i, juntament amb el ministre d'Afers Religiosos, es va veure implicat en un escàndol de corrupció sobre el que han de pagar els fidels pakistanesos que pelegrinen a la Meca. El JUI-F va decidir abandonar l'executiu, passar a l'oposició i demanar la dimissió immediata del primer ministre. El fet que el cessat fos un dels grans finançadors del partit hi va tenir molt a veure.
Mentre el govern perdia els primers suports van arribar senyals que la crisi podia ser més profunda. A mitjans de desembre, el ministre de l'Interior de la regió del Sindh, plaça forta tant del MQM com del PPP, va fer unes duríssimes declaracions en què acusava el MQM d'incitar als assassinats selectius que han convertit Karachi en una de les ciutats més violentes d'Àsia.
En clau regional
El partit dirigit des de Londres per Altaf Hussein (hi viu des de fa 20 anys per por de ser assassinat si torna a Karachi) va respondre i va endurir les crítiques contra el PPP, amb qui compartia coalició i govern tant a Islamabad com al Sindh. Fa una setmana va retirar els seus ministres de l'executiu dirigit per Gillani i, finalment, diumenge va anunciar que passava a l'oposició. L'argument principal que ha donat és la seva oposició frontal a les pujades de preus dels carburants i la crítica a la política econòmica del govern, sobretot a l'apartat fiscal.
Diversos líders del MQM repetien ahir que no pot ser que la càrrega dels impostos caigui essencialment sobre les classes mitjanes i baixes mentre els grans propietaris agrícoles no contribueixen a l'erari públic. Aquesta crítica s'ha de llegir en clau regional, ja que mentre que el MQM representa sobretot les classes mitjanes i baixes de les ciutats del Sindh, el PPP té molt de suport a zones rurals. No s'ha d'oblidar que els Bhutto, que van fundar el PPP als anys 60, són una família de terratinents del sud del país.
