La necessitat d'ajustar la despesa per preservar serveis és ineludible, si bé és excessiu el sacrifici exigit a la sanitat. Els polítics han de definir un escenari estable que eviti sorpreses de fi d'any. Als gestors clínics els toca adequar els serveis penalitzant la falta de qualitat assistencial, fugint de retallades lineals i prioritzant llistes d'espera en base a criteris d'efectivitat clínica. L'ús inadequat de medicaments i de procediments quirúrgics ofereix espai per fer més amb menys. Sembla que siguin els mateixos usuaris els que més entenen que cal reduir el mal ús amb indicis de moderació de la demanda. Cal que els professionals sanitaris se centrin més a buscar un repartiment equilibrat de l'inevitable ajust retributiu dels empleats públics que no pas a atrinxerar-se en suposats drets adquirits que ja ningú pot pagar.
