Publicitat
Publicitat

ÀFRICA CONFLICTE AL SAHEL

El món en bloc rebutja el nou estat d'Azaouad

Els tuaregs de Mali proclamen la independència

Els rebels tuaregs que van envair gran part del nord de Mali després que soldats descontents amb el govern derroquessin el president amb un cop d'estat van declarar ahir un estat independent a la zona de l'Azaouad i van consolidar així la divisió de l'excolònia francesa. Mentrestant, els seus veïns començaven a preparar els plans d'una potencial acció militar per abordar la crisi al país.

La proclamació arribava 24 hores després que els rebels tuaregs declaressin un alto el foc i afirmessin que havien completat les operacions militars després d'assolir els seus objectius. En un comunicat a la seva pàgina web, el principal grup dels rebels, el Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azaouad (MNAA), va proclamar "irrevocablement la independència de l'estat d'Azaouad".

Condemna internacional unànime

En la declaració els rebels reconeixen la inviolabilitat de les seves fronteres amb els països veïns i prometen elaborar una Constitució democràtica. A més, en un intent de buscar legitimitat, citen la Carta de les Nacions Unides i unes ambicions separatistes que daten del 1958, dos anys abans de la independència maliana de França, i insten els poders estrangers a reconèixer l'estatus d'Azaouad com a país.

El reconeixement, però, és molt poc probable enmig de l'agitació que ha seguit el cop d'estat a la capital, Bamako. Ahir la Unió Africana (UA), que agrupa tots els països del continent excepte el Marroc -pel reconeixement de la independència del Sàhara Occidental-, va rebutjar "fermament aquest anunci, que és nul i no té cap mena de valor". La Unió Europea i França, un jugador important en la regió, són de la mateixa opinió. El ministre de Defensa gal, Gérard Longuet, va afirmar: "Una declaració que no és reconeguda pels estats africans no té significat per a nosaltres". Des de l'onada d'independències de fa mig segle, pocs estats africans se senten còmodes amb la noció de secessió, temorosos de pressions independentistes similars als seus països, en un continent on les fronteres de l'era colonial sovint ignoren les divisions tradicionals ètniques, socials o religioses.

Els comandants militars del grup regional de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Oriental, que ha imposat a Mali sancions econòmiques pel cop d'estat, es van reunir dijous a la Costa d'Ivori per debatre les contribucions a una força de reserva formada per 2.000 homes que es crearia per a una possible intervenció al país. D'altra banda, representants dels països que limiten amb l'Azaouad -Mauritània, el Níger i Algèria- es reuniran demà a Mauritània per examinar la situació. A l'altra banda del Mediterrani, el ministre francès d'Exteriors, Alain Juppé, va assegurar: "No hi haurà solució militar amb els tuaregs, cal una solució política".

Mentrestant, Iyad Ag Ghali, el líder del grup rebel islàmic Ansar Dine, vinculat a Al-Qaida i que controla ara Tombouctou, va dir que, després d'haver proclamat la llei islàmica en aquesta ciutat, les dones haurien de dur vels, els adúlters serien lapidats i als lladres se'ls castigaria tallant-los les mans, segons funcionaris i periodistes locals.

Qui són els rebels i què busquen?

Els rebels separatistes, units contra el govern de Mali, són majoritàriament tuaregs -coneguts també com a homes blaus del desert -, tot i que també inclouen persones d'altre ètnies, com àrabs i fulanis. El grup principal, creat el 2011 per rebels tuaregs, intel·lectuals i polítics, és el Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azaouad (MNAA), amb reivindicacions socials i polítiques -bàsicament, la creació d'un estat propi laic- encoratjades per la falta d'aigua, la pobresa i l'aparent abandonament de les autoritats. L'altra facció dels rebels és el grup salafista Ansar Dine, amb vinculacions a Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) i alçat en armes amb objectius religiosos: vol imposar la xaria, la llei islàmica.

D'on sorgeix el conflicte dels tuaregs?

Els tuaregs són, juntament amb els berebers, dos pobles històricament nòmades que controlaven les rutes comercials del nord de l'Àfrica. Amb la colonització i el posterior repartiment dels estats als anys seixanta van perdre les seves terres, i des de fa dècades reivindiquen tant per la via política com per les armes un estat propi o almenys algun grau d'autonomia. Es calcula que hi ha 1,5 milions de tuaregs repartits per Algèria, Mali, Níger, Líbia i Burkina Faso. El govern de Mali, malgrat haver promès concessions als tuaregs a la regió d'Azaouad, no havia complert les seves expectatives i, amb l'arribada d'armes de Líbia, ha triomfat un nou aixecament contra un exèrcit malià que estava molt debilitat.

Quin paper juga Al-Qaida en el conflicte?

Els salafistes d'Ansar Dine, relacionats amb AQMI -el grup que va segrestar la caravana de Barcelona Acció Solidària-, ja controlen, com a mínim, dues ciutats del nord, Kidal i Tombouctou. Philippe Hugon, el director de l'Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques (IRIS) a París i expert en Àfrica, apunta: "Al-Qaida, que ha dit que vol crear un gran califat de Mauritània fins a Somàlia, ha trobat a Mali unes bases extremadament aptes per instal·lar-s'hi", tant pel territori desèrtic -ple d'amagatalls- com per la connivència del president derrocat, Touré, i l'existència de molts joves poc formats disposats a lluitar. Alguns tuaregs s'han beneficiat també dels seus lucratius negocis: el segrest i el tràfic de drogues, armes i persones.

Quin paper hi juguen els recursos naturals?

"El petroli és, de moment, un miratge a Mali", explicava aquest dijous al diari Le Monde Benjamin Augé, investigador associat de l'Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI). L'explotació de recursos naturals encara verges s'ha col·locat com un dels punts claus per a la subsistència d'un estat tuareg, però els experts s'afanyen a remarcar que un procés com aquest seria molt car. Tot i això, els interessos internacionals són importants. Els Estats Units són a la zona des del 2001 amb el pretext de controlar l'AQMI i la Xina ha firmat múltiples contactes amb el govern deposat de Bamako en els últims anys. Mali és un dels principals productors d'or de l'Àfrica i a la regió d'Azaouad també hi ha jaciments d'urani.

Com s'han armat els rebels?

Molts dels rebels tuaregs -les rebel·lions dels quals van rebre el suport de Muammar al-Gaddafi durant dècades- van sumar-se a les files de les milícies del dictador libi durant els anys 90. La majoria formaven part dels cossos d'elit i del comandament de l'exèrcit. Quan va esclatar la revolta contra el coronel l'any passat van lluitar al seu costat -fins i tot van participar en el reclutament de mercenaris-. Derrocat Gaddafi, centenars d'aquests combatents nòmades han tornat enguany a Mali carregats d'armament dels seus arsenals, unes armes d'una qualitat molt superior a les que tenen a la seva disposició els soldats de l'exèrcit malià, que els han permès rebel·lar-se, per primera vegada, amb possibilitats de guanyar.

Quin futur li espera a Mali a partir d'ara?

El principal repte a curt termini de Mali és l'emergència humanitària a la zona del Sahel, que s'ha vist agreujada per la inestabilitat a la regió i les dificultats de les ONG de treballar al territori per por a segrestos d'AQMI. Fins ara ja hi ha 200.000 desplaçats pel conflicte i es preveu que el nombre de refugiats augmenti. La població civil serà la que viurà més l'impacte de l'embargament dels països veïns. Políticament, falta per veure si reapareix el president deposat i quan es convoquen eleccions. Segons Rafael Grasa, el president de l'ICIP, cal plantejar-se un nou Mali lluny de l'estabilitat aparent que mantenia fins ara. "D'aquí 10 i 15 anys tindrem una Àfrica Occidental islàmica", indica l'investigador.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT