Publicitat
Publicitat

RECTA FINAL DE LA REFORMA FINANCERA

El FROB podria haver d'acabar injectant més diners dels previstos a les entitats

Les turbulències entorpeixen els plans de les caixes

S'esgota el període que tenen les caixes per obtenir capital per reforçar la seva solvència i les solucions no s'acaben de concretar. L'alentiment econòmic i els sotracs borsaris en són els culpables.

L'inici de curs 2011 serà especialment complicat per a les caixes. La tornada de les vacances -si és que n'han pogut fer- s'ha complicat amb l'alentiment de l'economia espanyola i mundial, i amb les turbulències als mercats financers, que no han donat treva durant l'estiu. El 30 de setembre és la data fixada pel govern espanyol perquè les caixes amb problemes de capital restableixin finalment la seva solvència. Les que no ho hagin aconseguit veuran com l'Estat, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), es converteix en accionista i, en alguns casos, majoritari.

Si la situació ja era complicada d'inici, l'alentiment econòmic, les pors d'estar entrant en una nova recessió i els constants sotracs que viuen les borses i els mercats de deute, estan posant encara més entrebancs als plans dissenyats per les fusions de caixes i aboquen aquestes entitats a una injecció de capital públic superior al que preveien. Inicialment l'Estat va estimar les necessitats de capital de la banca espanyola en 15.152 milions d'euros. Tanmateix, les sortides a borsa d'entitats com Bankia o Banca Cívica, així com les operacions d'ampliació de capital, han reduït significativament aquesta xifra.

Tot i així, set grups de caixes (BMN, Liberbank, Nova Caixa Galícia, Caja España - Duero, Unnim, CatalunyaCaixa i la CAM) estan esgotant el temps -s'acaba el 30 de setembre- per combinar opcions i reduir al màxim la presència del FROB al seu capital. Les possibilitats estudiades per totes aquestes entitats passen per sortir a la borsa, seguir amb la recerca d'inversors privats i continuar el procés de concentració del sector amb noves fusions. Avançar en algun d'aquests camins allunyaria la necessitat de capital públic en alguns casos o, com a mínim, encongiria el volum de diners que l'Estat els hauria d'aportar. En tot cas, la data límit de finals de setembre fixada per l'executiu sembla inamovible.

Europa pressiona el govern espanyol perquè garanteixi l'austeritat de les seves finances i tanqui la reforma financera. I per això és difícil que l'executiu doni a aquestes set entitats més temps per recapitalitzar-se. De tota manera, el reial decret de reforçament del sector financer, aprovat el febrer passat, permet pròrrogues de tres o sis mesos, que es podrien concedir a aquelles caixes que vulguin cotitzar (BMN i Liberbank).

A més, cal esperar que en els pròxims dies el Frob faci una valoració d'aquestes set entitats encara pendents de restablir els nivells requerits de solvència. D'altra banda, les caixes disposen de sis dies més, fins al 10 de setembre, per donar la versió definitiva al Banc d'Espanya de com aconseguiran els diners que els falten. En aquest termini també podran sol·licitar al regulador una pròrroga, si és que la necessiten.

Més problemes a l'horitzó

Mentrestant, a Europa, la situació del sistema financer està molt lluny de normalitzar-se. Coneguts els resultats de la segona tanda de tests d'estrès -aprovats per la majoria-, els dubtes sobre la solvència d'aquestes entitats tornen a estar sobre la taula.

La primera alerta la va llançar la nova directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, quan va dir que els bancs europeus necessitaven més diners, que haurien de provenir del sector públic. Posteriorment, l'organisme que regula la banca europea -que inicialment havia rebutjat l'opinió de Lagarde- es va plantejar la possibilitat d'ampliar les funcions del fons de rescat europeu. Aquest mecanisme està dotat amb 440.000 milions d'euros i té com a funció ajudar països en perill de fallida. Ara el regulador proposa que el fons també serveixi per salvar bancs, que rebrien l'ajuda directament i sense que els estats facin d'intermediaris.

La crisi econòmica, amb la consegüent caiguda dels marges bancaris, segueix debilitant els resultats de les entitats. Per fer-hi front, des del gener els grans bancs internacionals han anunciat retallades de les seves plantilles de prop de 94.000 empleats, segons dades recopilades per l'agència Bloomberg. Aquesta xifra suposa al voltant del 4% dels treballadors del sector. La reducció en curs és la més gran a què s'enfronta el gremi des de la caiguda de Lehman Brothers, ara fa tres anys. En aquest llistat d'entitats no hi ha els dos grans bancs espanyols, Santander i BBVA.

Aquest voluminós ajust de plantilles -amb els britànics HSBC i Lloyd's com a protagonistes destacats, amb 30.672 i 16.095 acomiadaments previstos, respectivament- el provoca la nova normativa internacional Basilea III, que obliga les entitats a reservar més quantitat de capital de màxima qualitat. Pel que fa a l'activitat, la debilitat econòmica, amb baixes xifres de concessió de crèdit, i els baixos tipus d'interès deterioren els números bancaris.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT