Publicitat
Publicitat

ELECCIONS MUNICIPALS 2011

La crisi i la desafecció faciliten que els partits de discurs xenòfob multipliquin el nombre de llistes

La ultradreta adoba el terreny

Quan dilluns va obrir l'ordinador i va llegir que l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) detallava que la meitat dels ciutadans considerava excessiu el nombre d'estrangers que viuen a Catalunya, Josep Anglada devia fregar-se les mans. Amb un somriure esbossat al rostre, el líder ultradretà va escriure aquest missatge al seu compte de Twitter: "Segons el CEO, el 49% dels catalans creuen que hi ha massa immigrants. L'única solució és votar la PxC".

El Govern ha digerit amb preocupació els resultats de l'enquesta sobre la percepció de la immigració que té el país. Un Govern que en les últimes setmanes ha endurit el missatge sobre drets i deures. Les dades indiquen que una quarta part de la població manifesta postures clarament "intolerants", expressions de rebuig que en un context de crisi s'han fet més visibles. És aquest l'escenari que pretenen rendibilitzar els partits reaccionaris, conscients que a l'enuig d'una bossa de ciutadans s'hi suma l'erosió de les formacions tradicionals. "És la crisi del sistema el que dóna oportunitats a la dreta populista i fa possible la proliferació de llistes crítiques que tenen com a bandera la identitat o la protesta", afirma l'historiador Xavier Casals, especialista en l'estudi de la ultradreta catalana.

La immigració i la manera com s'enfoqui tindrà un paper capital el 22-M, terreny favorable per als partits islamòfobs. Plataforma per Catalunya (PxC) va sumar poc més de 12.400 vots en els comicis del 2007, que li van proporcionar 17 regidors (amb especial èxit a Vic i el Vendrell, amb quatre regidors a cada consistori). Però va ser el 28 de novembre quan Anglada va fer empassar saliva a més d'un analista. Amb més de 75.000 vots (2,40%), el líder de PxC es va quedar a les portes del Parlament. Ara intenta aprofitar el rebuf del 28-N, tot i que haver quedat fora de la Cambra ha contingut l'efervescència de la formació xenòfoba. El regidor vigatà vol presentar un centenar de llistes arreu del territori (com va fer en els comicis del 2003, el seu debut a les municipals). "El moment ens afavoreix", admet Anglada, que posa d'exemple les dades del CEO i els sondejos que atorguen protagonisme al Front Nacional de Marine Le Pen a França.

Centrats en l'àrea metropolitana

La formació d'ultradreta concentrarà esforços a l'àrea metropolitana, sense oblidar feus tradicionals. Al Baix Llobregat farà 14 llistes, entre d'altres a Sant Boi i Cornellà; al Barcelonès, a tots els municipis, i també es farà sentir a les ciutats més importants del Vallès. Vol esgarrapar vots per accedir als ajuntaments de Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet, on va aconseguir més del 3% dels vots el 28-N. "Allà on vam superar aquesta barrera tenim moltes opcions de tenir regidors", pronostica el dirigent populista. "És probable que es formin consistoris molt més fragmentats, que responguin al moment d'agitació política", raona Xavier Casals. La clau serà si PxC és capaç de fidelitzar el vot obtingut el 28-N.

Però a Anglada li ha sortit competència. A banda del Partit per Catalunya (PxCat), escissió que ja camina sola i li pot robar protagonisme a les terres de Lleida, també ha aparegut en escena Via Democràtica (VD). Liderada pel dissident Pablo Barranco, exsecretari general de la PxC d'Anglada, la nova formació presentarà 10 candidatures en poblacions vallesanes, del Baix Llobregat i el Baix Penedès. L'acompanyaran alguns caps de cartell que també han abandonat Anglada, com Myriam Muñoz, que encapçalava la llista de PxC a Tarragona el 28-N i serà alcaldable a Calafell. "Ens concentrarem allà on tinguem opcions reals", detalla el president de VD. "La competència entre ells pot fer que es restin vots, però hi ha un altre element clau: els partits tradicionals han començat a fer moviments per respondre a les inquietuds sobre immigració", reflexiona Casals. Segons el CEO, set de cada deu catalans pensa que una formació amb postulats discriminatoris tindria "poca o gens" d'acceptació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT