THE NEW YORK TIMES / JERUSALEMFa tres mesos que el ministeri de Salut d'Israel va atorgar un premi a una professora de pediatria pel seu llibre sobre malalties hereditàries entre els jueus. Des de llavors, la seva experiència en el lliurament del guardó s'ha convertit en un crit de guerra. La professora, Channa Maayan, sabia que l'actual ministre de Salut, que és ultraortodox, i altres personalitats religioses serien presents a l'acte. Així que portava una camisa de màniga llarga i una faldilla llarga. Però no n'hi havia prou.
No només la doctora Maayan i el seu marit van haver de seure separats, com la resta d'homes i dones presents a l'acte, sinó que també va haver d'acceptar que un col·lega home recollís el guardó en nom seu, ja que les dones no podien pujar a l'escenari. Com que això va tenir lloc en una cerimònia del govern, la doctora Maayan es va mossegar la llengua. Però d'altres no ho han fet.
En un moment en què no hi ha progrés en el conflicte palestí, els israelians miren cap a dins i descobreixen que un problema oblidat -el lloc dels jueus ultraortodoxos- ha degenerat en una crisi que posa al centre el paper de la dona.
"Igual que el nacionalisme laic i el socialisme han plantejat reptes a les autoritats religioses de fa un segle, avui el tema és el feminisme", apunta Moshe Halbertal, un professor de filosofia jueva a la Universitat Hebrea. "Es tracta d'un immens desafiament ideològic i moral i un tema central, i tal com està afectant el món islàmic, és el principal problema que fa perdre el son als rabins".
La llista d'episodis polèmics creix cada setmana: els organitzadors d'una conferència sobre la salut de la dona i la llei jueva van prohibir a les dones parlar des del podi, cosa que va portar almenys vuit ponents a cancel·lar la seva participació; uns ultraortodoxos van escopir a una nena de 8 anys perquè portava roba que consideren immodesta; el rabí en cap de la força aèria va dimitir perquè l'exèrcit es va negar a excusar els soldats ultraortodoxos d'assistir a actuacions de dones cantants; uns manifestants van mostrar cartells del comissari de policia de Jerusalem caracteritzat com un Hitler per haver ordenat que les línies d'autobús mixtes passessin pels barris ultraortodoxos, i grups de vàndals tapen les dones a les cartelleres de Jerusalem.
L'exclusió de les dones
De cop i volta el discurs públic a Israel està dominat per una nova frase altisonant en hebreu, hadarat nashim , "l'exclusió de les dones". Tot això sembla anòmal per a la majoria de la gent d'un país on cinc noies joves s'acaben de graduar com a pilots de la força aèria i una dona presideix el Tribunal Suprem de Justícia. Però cada bàndol està protagonitzant una forta campanya.
El Fons per a un Nou Israel, que advoca per la igualtat i la democràcia, organitza concerts de dones a Jerusalem i enganxa cartells amb les cares de les cantants sota el lema "Les dones han de ser vistes i escoltades". Els ultraortodoxos, vestits de negre, integren grups diversos amb visions diferents de la litúrgia i la indumentària. Com a col·lectiu mantenen una actitud ambivalent sobre l'Estat d'Israel, que consideren insuficientment religiós i prematur en la seva fundació, perquè el Messies encara no ha arribat. Són aproximadament un milió d'habitants en un país que en té gairebé vuit.
