Publicitat
Publicitat

Opinió

Les urgències financeres del Japó

El Japó ha estat novament sacsejat per les forces de la natura. Després d'atendre els milers de víctimes i afectats per la tragèdia s'impulsarà la immediata reconstrucció, que serà una tasca ingent. La tragèdia va arribar en el pitjor moment per a l'economia. Després de dues dècades de lent creixement, el PIB va créixer un 3,9% el 2010, gairebé el doble que la mitjana de la UE. Però l'economia continua sent molt dependent del sector exterior perquè la demanda interna no acaba d'arrencar. La situació de les finances públiques és preocupant. El dèficit públic s'acosta al 10% i el deute supera el 200% del PIB. Una situació que encara era manejable gràcies a l'elevada taxa d'estalvi intern. Però el marge de maniobra per estimular l'economia és estret amb els tipus d'interès gairebé a zero.

Ara el govern de Naoto Kan haurà d'injectar liquiditat llançant immediatament un pla econòmic i fiscal per reconstruir les infraestructures, les indústries i les llars afectades i per pal·liar l'impacte econòmic del desastre. Els primers dies es va creure que l'impacte podria ser menys important que el del terratrèmol que el 1995 va colpejar Kobe, una ciutat situada al centre geogràfic i industrial del país. Aquesta vegada, l'epicentre del sisme va ser a la regió de Tohuku, 250 quilòmetres al nord-oest de Tòquio, amb menys pes econòmic. No obstant això, també les infraestructures de la conurbació de Tòquio van quedar afectades.

La sacsejada afectarà en major o menor mesura tota l'economia japonesa. El sisme va paralitzar totalment la producció de moltes factories com ara Toyota, Nissan, Suzuki, Honda o Sony, que veuran frenades les seves exportacions. Les seves filials a la Xina es veuran obligades a incrementar la seva producció, si bé també depenen dels components japonesos. El sisme també va afectar greument diverses refineries i centrals nuclears i això provocarà un necessari increment de les importacions energètiques. Els 53 reactors nuclears de l'arxipèlag asseguren el 35% de la producció elèctrica. Les urgències financeres per a la reconstrucció poden obligar el Japó a repatriar una part dels capitals invertits en bons del tresor nord-americà i de la UE. A més, a curt termini, es demoren els viatges de negocis o turístics al Japó, molt més encara mentre no s'aclareixin les alertes nuclears.

El Japó necessitarà suport financer internacional perquè li urgeix comptar, a curt termini, amb liquiditat. El país té les segones reserves de divises mundials, després de la Xina, en gran part invertides a l'exterior. El Japó ha donat suport financer a la zona euro, destí del 10% de les seves exportacions. Ara difícilment pot adquirir deute europeu. En canvi, la Xina vol diversificar les seves reserves de divises estrangeres i podria incrementar la compra de bons del tresor japonès. Ja ho feia des de l'estiu passat. Pequín i Tòquio mantenen unes relacions polítiques complicades però la interdependència econòmica creix sense parar. La Xina és, des del 2006, el primer soci comercial i el gran motor que permet que l'economia japonesa segueixi creixent. Les grans empreses xineses intentaran de nou, tot i el recel japonès, invertir a l'arxipèlag. El seu objectiu no és tant el mercat japonès com aconseguir l'avançada tecnologia de les empreses nipones.

Hem de confiar en les capacitats del Japó per reaccionar i superar els cops, fins i tot els de la natura. La seva història ho corrobora. És la tercera economia mundial i la segona asiàtica. I també una societat democràtica, culta i estable. El país no té grans recursos naturals però en té un que és bàsic: el mateix poble japonès. La serenitat i disciplina amb què va reaccionar davant el sisme demostra el seu alt sentit cívic i col·lectiu. EL Japó tornarà a superar aquesta crisi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT