Publicitat
Publicitat

Àngels: Parra:

"La utopia és pensar que es pot seguir amb aquest sistema de producció"

Local "No té sentit importar pomes de l'altra banda del món si les de Lleida son més saboroses" Agroecologia "Tenim un mercat dinàmic i local que crea molts llocs de treball" Consell "Cal una actitud d'agraïment cap a la terra fèrtil que dóna vida"

Àngels Parra és una dona somrient i tranquil·la, mare de cinc fills. El 1985, amb el suport de l'alcalde madrileny Enrique Tierno Galván, va engegar Biocultura, una fira de productes ecològics impensable en aquella època i que, anys més tard, aplega 200.000 visitants en les seves edicions de Barcelona, València i Madrid. A més de dirigir la fira, també és la presidenta de l'Associació Vida Sana, que, des del 1981, treballa activament per la difusió de la producció i el consum ecològic. Entre altres mèrits, aquesta entitat va ser pionera en la creació d'avals de garantia per als productes ecològics espanyols. La fira se celebra del 13 al 16 de maig al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Com neix Biocultura?

En un sopar amb Tierno Galván. Li vam parlar dels inicis de l'agricultura ecològica a Europa i va veure clar que es tractava d'un esdeveniment cultural i d'una proposta de futur. Ell ens va incentivar i ens va donar tot el seu suport perquè desenvolupéssim una acció relacionada amb els productes ecològics. Com a alcalde de Madrid va inaugurar la primera fira que es va celebrar, a la Casa de Campo.

Quan vas començar a fomentar l'agricultura ecològica?

El 1974 jo formava part d'un grup de consumidors preocupats per la contaminació del medi ambient i dels aliments. Plegats vam iniciar accions per ajudar els agricultors que volguessin iniciar-se en l'agricultura biològica.

Així doncs, els productes ecològics no són una moda?

Són una realitat. Cada vegada hi ha més ciutadans i més iniciatives que volen fer canviar el rumb de la crisi mediambiental, social, econòmica i fins i tot psicològica que està patint la nostra societat avui en dia. Com bé deia el filòsof Edward Goldsmith, la utopia és pensar que podem seguir amb el sistema de producció actual.

Quin percentatge de mercat representa l'agricultura ecològica?

Espanya és el primer país europeu en superfície dedicada a la producció ecològica, amb uns dos milions d'hectàrees i uns trenta mil productors. Malauradament, encara no hi ha cultura d'invertir en aquesta alimentació i el 85% dels nostres millors productes s'exporten a l'estranger. Això no passa a Itàlia, on es mengen el que cultiven a la seva terra. No té sentit importar pomes de l'altra banda del món quan les de Lleida son més saboroses i més ecològiques.

Es tracta d'un mercat a l'alça?

Sí, la taxa de creixement anual és d'un 20%, però encara ens queda camí per recórrer. Tenim un mercat dinàmic i local que pot generar molts llocs de treball. Això són "els brots verds" que diu el president Zapatero.

Què podem veure a la fira?

Llavors, germinats, fruites i verdures ecològiques; ous i carn que respecten el cicle vital dels animals sense maltractar-los ni mutilar-los. Cosmètics, medicines, productes de neteja i de construcció que respecten la terra minimitzant la contaminació. I més de dues-centes activitats molt diverses, com són el cinema, els massatges, espectacles de dansa, a més de conferències i debats. I una preciosa fira per als més petits, la Mamaterra.

D'on ve el mal costum de comprar menjar de baixa qualitat?

Les grans superfícies han suposat un canvi radical en els nostres hàbits de consum alimentari, i aquests costums són el reflex d'una cultura de la globalització que ens està portant problemes seriosos. Aliments barats, estandarditzats amb química sintètica afegida i amb embolcalls innecessaris.

La gent és conscient de la importància de seguir una dieta saludable i respectuosa amb el medi ambient?

De vegades, quan estic en alguna tenda, m'entretinc mirant el que porta la gent als carros de la compra. I faig una valoració del volum d'aliments i de la quantitat de nutrients que aquest volum suposa. La conclusió és que comprem per quantitat i no pas per qualitat. I hi afegim productes innecessaris, dels que la indústria de l'alimentació anomena "comestibles" però que, en realitat, no són pas nutritius.

Quina creus que n'és la causa?

Falta informació i educació respecte al consum de productes ecològics i de proximitat. Crec que el ministeri de Sanitat, igual que llança una campanya de vacunació, per exemple, podria llançar també una campanya de bona alimentació amb productes locals i ecològics. Està comprovat que quan aquesta informació ens arriba, el consumidor és capaç d'ordenar la seva cistella de la compra i d'invertir en salut i en qualitat de vida adquirint productes ecològics.

Quin consell donaries a algú que vulgui portar una alimentació més nutritiva?

Li diria que mengi productes ecològics, de temporada i locals. És important ser conscient que darrere de tot el que consumim hi ha persones treballant, hi ha uns cicles naturals que no hem de canviar. I cal tenir una actitud d'agraïment constant cap a les terres fèrtils que donen vida.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT