La forta tramuntana que bufa a l'Alt Empordà és motiu de discòrdia entre unes empreses que volen construir parcs eòlics per obtenir energia i un territori que alerta de l'impacte ambiental i paisatgístic que podrien suposar determinats emplaçaments. Tots els agents consultats remarquen que estan a favor del desenvolupament de l'energia eòlica i de l'aprofitament de la tramuntana, però discrepen de les ubicacions que s'han proposat fins ara pels greus perjudicis que podrien provocar en zones protegides, per l'impacte visual que causarien i per les dificultats d'evacuació. Joan Nogué, director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya i catedràtic de geografia humana de la UdG, es mostra partidari de les energies renovables i creu que l'Empordà hi ha de contribuir, "però no de qualsevol manera ni a qualsevol preu".
Així, Nogué demana que s'escolti la veu del territori i dóna suport a la petició de concentrar els molins al corredor d'infraestructures i allunyar-los de l'Albera. Destaca, en aquest sentit, la importància del consens assolit per tots els agents del territori, un aspecte que "no s'ha aconseguit en altres territoris". No obstant això, suggereix que el debat no se centri només sobre l'emplaçament i se n'abordi un altre en profunditat sobre el model energètic. Es posiciona a favor de la pràctica d'alguns països europeus de promoure microgeneradors domèstics que permetin obtenir energia de manera descentralitzada en comptes de grans infraestructures.
El gran focus de polèmica a l'Alt Empordà és la ubicació dels parcs. La proposta de la Generalitat abasta vuit municipis (Agullana, Capmany, Cantallops, Darnius, Espolla, la Jonquera, Masarac i Sant Climent Sescebes) que sumen una potència total de 180 MW distribuïts en sis parcs adjudicats a Gas Natural-Alstom. Des del territori hi ha unanimitat a rebutjar la proposta per la seva proximitat al massís de l'Albera i es proposa com a alternativa concentrar els futurs parcs eòlics al corredor d'infraestructures (AP-7, N-II i TGV) per minimitzar-ne l'impacte ambiental i paisatgístic.
L'alcalde de Figueres, Santi Vila, reclama a la Generalitat que reconsideri el mapa eòlic i que s'avingui a la proposta del Consell Comarcal. "El corredor d'infraestructures garantiria la concentració i evacuació dels molins i en reduiria l'impacte ambiental i paisatgístic". Consol Cantenys, alcaldessa de Vilafant i expresidenta del Consell Comarcal, lamenta que no s'escoltin les propostes arribades del territori. "Vam arribar a l'acord d'aprofitar l'energia del vent, però utilitzant el corredor que ja està malmès", recorda. Els alcaldes de Portbou, la Jonquera i Capmany, consultats pel diari, també s'alineen amb l'informe del Consell Comarcal.
Sergi Gubert, de la Plataforma Cívica Antimolins Portbou Colera, lamenta que no se segueixi l'exemple de la resta d'Europa, on els parcs eòlics s'instal·len amb el consens del territori. Gubert considera que la patronal eòlica actua de manera "bel·ligerant", i reclama alternatives "més raonables i racionals" allunyades de l'Albera. Des de Salvem l'Empordà, Bàrbara Schmitt denuncia que són les empreses les que van delimitar les zones segons els seus interessos i alerta de l'impacte ambiental i visual dels projectes en marxa, de la gran distància dels centres de consum i de la dificultat d'accés.
Tot i que en l'actualitat no hi ha cap parc eòlic operatiu, les comarques gironines van ser pioneres en la implantació d'aquesta energia a l'Estat. Primer a Vilopriu, la cooperativa Ecotècnia va instal·lar el primer molí de vent a Catalunya. Era el març del 1984, i només un mes després la companyia Enher i la Generalitat van posar en marxa a Garriguella el primer parc eòlic de l'Estat, format per cinc aerogeneradors de 24kW cadascun. Encara hi ha una tercera experiència, a Roses. El parc del Pení, en ple cap de Creus, va funcionar durant 17 anys, del 1990 al 2007.
