Publicitat
Publicitat

Entre la veritat i la propaganda

Els tres principals arquitectes de la resposta dels Estats Units als atemptats de l'11-S, George Bush, Dick Cheney i Donald Rumsfeld, han publicat aquest any les respectives memòries del seu pas pel govern (2001-2008). Tots tres llibres són de la mateixa mida i de tapa dura, tan dura com la cara política dels seus autors. El llibre de Bush és el més curt i el més amable amb tothom. El més llarg i el més cru és el de l'exsecretari de Defensa Rumsfeld, que es va apuntar tots i cadascun dels greuges i passa comptes amb la baioneta calada. I el més recent és el de Dick Cheney, un vicepresident que sempre va actuar a l'ombra, per això durant els vuit anys els humoristes li deien Darth Vader.

La lectura dels tres volums, convenientment esporgada d'autoindulgències, proporciona les claus per comprendre els valors que van dominar als Estats Units post 11-S i que van influir en la manera com s'ha fet política des d'aleshores a tot el món. Aquí n'hi ha algunes.

La perversió del llenguatge. No en vam dir guerra de l'Afganistan sinó "operació llibertat duradora", ni tortures sinó "tècniques d'interrogació reforçades".

Seguretat a canvi de llibertat. Des dels escàners que despullen als aeroports fins a la vigilància dels correus electrònics, passant per les comissions militars i les detencions indefinides.

Demonització de l'adversari. La llei que van fer legals les pràctiques antiterroristes més dubtoses es va conèixer com a "USA patriot act", acrònim d'"Unir i enfortir Amèrica proveint-la de les eines requerides per interceptar i obstruir l'acció del terrorisme". Qui gosés criticar la llei era, per tant, antipatriota. Bush afirma a les seves memòries que ho lamenta. La llei va ser votada per aclaparadora majoria el 2001, i per cert, renovada el 2005 i el 2010 amb abundant suport demòcrata.

La propaganda és més eficaç que la veritat. La guerra de l'Iraq, coneguda com a "llibertat iraquiana", tenia com a objectiu impedir que les armes de destrucció massiva de Saddam Hussein caiguessin en mans terroristes. No hi havia aquestes armes, però sí que hi va haver guerra.

L'espantall del terrorisme. Del que ha vingut després del 2001 n'hem dit "guerra global contra el terrorisme". Per bé que els atemptats criminals sempre han seguit el patró conegut de massacrar civils, l'etiqueta estalvia preguntes sobre les causes i motius dels que han posat la bomba.

Deu anys després de l'11-S, els Estats Units han evitat un altre atemptat com aquell al seu territori i, per tant, algunes visions optimistes creuen que el país és més segur i que Bin Laden no només està mort sinó ideològicament derrotat, com s'ha comprovat a la Primavera Àrab, en què la gent volia llibertat i prosperitat, i no Al-Qaida. O sigui que el resultat d'una reculada temporal en drets i llibertats seria una extensió mundial de drets i llibertats. Calen almenys deu anys més per saber si és veritat o propaganda.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT