Els filtres de seguretat per accedir a la zona d'embarcament de l'aeroport del Prat són una mina per a l'oficina d'objectes perduts. Aquí es localitzen aproximadament el 85% dels articles extraviats. De fet, el personal d'aquesta divisió de l'aeroport passa tres cops al dia per aquestes zones de les terminals 1 i 2.
Els cinturons són els objectes més oblidats, seguits de roba i complements, rellotges, ordinadors portàtils, i joies o bijuteria, segons dades del mes de maig. Els ordinadors portàtils, de llarg, són els que més es reclamen i retornen, "sobretot pel valor i perquè tenen moltes dades personals emmagatzemades", explica David Rebollo, responsable de l'oficina d'objectes perduts; seguit de roba, complements i telèfons mòbils. "Els viatgers han de parar molta atenció quan passen pels filtres de seguretat i recuperar tot el que s'han tret, perquè molts dels objectes que es deixen no es tornen, ja que no ens els reclamen o perquè el cost de l'enviament al seu domicili és més car que el valor del que s'ha perdut", afirma Rebollo, que reconeix que des que s'han endurit les mesures de seguretat, revisant més exhaustivament l'equipatge de mà i el que es porta al damunt, ha augmentat considerablement el nombre d'objectes oblidats.
Els creueristes, els més despistats
L'any passat es van rebre a l'oficina de l'aeroport 15.626 objectes i se'n van retornar 2.813, un 18%. Cada dia es localitzen uns 30 objectes perduts, xifra que representa que un de cada 2.000 viatgers es deixa alguna cosa a l'aeroport, un 0,05% del total. A l'estiu s'incrementen, en un 35%, aquestes xifres perquè hi ha més passatgers, sobretot dels que no són habituals, i, entre ells, destaquen els creueristes, especialistes en l'oblit. Quan un viatger s'adona que ha perdut alguna cosa es pot adreçar a l'oficina situada a l'anomenat corredor ferroviari de la T1, just al costat de la consigna d'equipatge, o telefonar-hi. Per assegurar-se que qui fa la reclamació n'és el propietari, se li demanen un seguit de dades i es comprova amb la fotografia i la descripció de l'objecte.
Per evitar temptacions, mai es deixa entrar ningú al magatzem per buscar el que s'ha extraviat. "Molta gent ens reclama objectes que no són seus, sinó d'algun familiar o amic, però nosaltres no els hi podem donar si no porta una autorització", diu Roser González Sánchez, auxiliar de l'oficina.
Es busca pròtesi mamària
Un cop fetes totes les comprovacions s'entrega l'article al viatger o bé se li envia per missatgeria al domicili a ports deguts -és a dir, el viatger és qui haurà de fer-se càrrec de les despeses d'enviament-, sempre que hagi presentat prèviament una autorització firmada. "Enviem molts objectes als Estats Units i també algun al Japó", explica González, que encara recorda la sorpresa que es va endur quan un home li va reclamar una pròtesi mamària que havia perdut la seva dona. Dies després va aparèixer -era dins d'un necesser- i es va poder retornar.
També es va extraviar una gallina, "que va estar uns dies corrent per aquí fins que se la van endur els de Medi Natural"; el pal d'un vaixell; les llantes d'un cotxe, i, sobretot, dentadures postisses, audiòfons o bastons, "fet que és molt estrany perquè són coses necessàries per a qui les fa servir", diu González. Els objectes perduts i dipositats a l'oficina es guarden durant dos anys. Passat aquest temps, la persona que l'ha localitzat disposa d'un mes per reclamar-ho per a ella. El que es pot aprofitar es lliura a ONGs i la resta es llença o recicla. En el cas de coses que es puguin fer malbé, com el menjar, s'eliminen al cap de poques setmanes per evitar problemes de salubritat.
