Publicitat
Publicitat

Familiars dels 474 morts a les presons i per la guerra bruta reivindiquen el seu patiment

Les víctimes abertzales també reclamen a ETA que plegui

El País Basc viu un moment polític sense precedents. L'esquerra abertzale es desmarca de la violència, parla de reconciliació i també reivindica la seva quota de dolor. Els membres d'ETA van començar a matar i a morir el 1968, a les acaballes del franquisme. Txabi Etxebarrieta va ser el responsable de la mort de la primera víctima -el guàrdia civil de trànsit José Pardines- i també el primer a caure cosit a trets per la policia.

Des d'aleshores, segons el ministeri de l'Interior espanyol, ETA ha acabat amb la vida de 855 persones. Els independentistes bascos sempre han criticat que les dades oficials només facin referència a les víctimes d'ETA i no tinguin en compte el mal que l'Estat ha provocat entre els bascos durant l'últim mig segle de conflicte. En paral·lel a l'aposta per les vies polítiques i democràtiques, l'esquerra abertzale ha fet un esforç per determinar el cost humà i les repercussions que entre les seves files ha tingut, i té encara, l'ús de la violència des que ETA va néixer el 1959. Una investigació de la fundació Euskal Memoria xifra en 474 les víctimes mortals a Euskadi i Navarra a causa de la guerra bruta, la política penitenciària i la repressió policial que ha sofert l'esquerra abertzale des del 1960. "Són 474 persones -destaca Joxean Agirre, d'Euskal Memoria- que no poden continuar sent invisibles. S'ha de començar a parlar de 1.300 víctimes i no només de 850".

Les dues cares de la moneda
Edurne Brouard té 51 anys i és familiar d'una d'aquestes 474 víctimes. El 1984 un comando dels GAL va irrompre a Bilbao a la consulta del seu pare, el pediatra i dirigent d'Herri Batasuna Santi Brouard, i el va matar a trets. "Tots som víctimes d'un conflicte -assegura-, no només els que tenim un familiar o un amic mort, sinó tots els que vivim al País Basc. És evident que l'assassinat del meu pare respon a una estratègia de l'Estat". Van jutjar dos sicaris com a autors materials de l'atemptat. A un el van absoldre per falta de proves i a l'altre el van condemnar a 32 anys de presó, però només en va complir quatre. Li van aplicar el tercer grau openitenciari.

"No tinc afany de revenja ni tampoc cap necessitat que es podreixin a la presó o barbaritats d'aquest estil com sento dir a altres tipus de víctimes. Això no solucionaria res, però no amago que tinc una ràbia absoluta pel greuge comparatiu que suposa. Tampoc m'estranya, tinc clar que el que va patir el meu pare va ser un crim d'estat i és evident que l'Estat no es jutjarà a si mateix per donar satisfacció als que pretén esclafar. Espanya no és un estat plenament democràtic, sabem com ens han tractat a nosaltres i com els han tractat a ells".

Brouard creu que la justícia espanyola no és cega i que distingeix entre els implicats en casos de guerra bruta i els membres d'ETA, que a diferència dels primers no tenen dret a beneficis penitenciaris. En els últims cinquanta anys, les presons s'han convertit en la principal font de patiment per a la gent de l'esquerra abertzale. Set mil bascos han passat per les presons i actualment són 708 els empresonats i dispersats per vuitanta centres penitenciaris d'Espanya, França, Irlanda i Portugal.

La presó com a eix vital
L a vida de Mattin Troitiño sempre ha estat vinculada a la presó. El seu pare, un germà i un oncle formen part del col·lectiu de reclusos d'ETA. "A les presons espanyoles i franceses -denuncia- es viu una situació cruel perquè, a més d'estar dispersats, els interns estan aïllats en mòduls. El govern espanyol sempre ha utilitzat la situació dels nostres familiars per assetjar-los i, si fem un balanç d'aquesta violència exercida sobre els presos, veurem que és la que més s'ha incrementat en els últims temps". El pare, Domingo Troitiño, està condemnat a gairebé mil anys de presó per diversos atemptats, entre ells la bomba a l'Hipercor de Barcelona.

Mattin tenia tres anys quan el seu pare va ser detingut el 1987, així que sempre l'ha vist entre reixes. "Em considero una víctima de la violència de l'Estat. El meu pare fa sis anys que hauria d'haver recuperat la llibertat perquè ja ha complert la totalitat de la condemna però, com en el cas de 47 reclusos més, li han aplicat l'anomenada doctrina Parot i el mantindran empresonat fins al 2018. Durant els 24 anys de presó, el meu pare i el meu oncle han conegut infinitat de presons i han estat en llocs tan allunyats del País Basc com Cadis o les Canàries". Mattin Troitiño explica que es va convertir en una víctima del conflicte basc abans de néixer: "Quan la meva mare estava embarassada de sis mesos agents de la Guàrdia Civil van entrar a casa. Buscaven el meu pare i durant l'escorcoll la meva mare va rebre un cop i va caure al terra. Un mes després, amb set mesos, vaig néixer jo. Sóc prematur per la violència que va utilitzar la Guàrdia Civil".

Li agradaria parlar amb una víctima d'ETA i assegura: "Hi ha dues coses que no es poden comparar en aquesta vida: la felicitat i el patiment. En aquest conflicte polític hi ha moltes víctimes i comparteixo el dolor de totes elles. I en el futur el dolor de tots els afectats s'ha de posar damunt la taula perquè es doni una autèntica solució al problema que tenim i perquè també sigui possible la reconciliació entre bascos, sense vencedors ni vençuts. Només així podrem curar tot el patiment que s'ha produït". Els Brouard també pensen que el perdó i la reconciliació són possibles: "Una altra cosa ben diferent és que siguem amics, que estiguem d'acord en els plantejaments polítics o que ens estimem, però sí que serem capaços d'arribar a conviure amb normalitat. I serà així si ens deixen decidir a tots l'opció política que més ens agradi. Ara no és possible. Des de fa quasi una dècada milers de bascos no poden emetre un vot vàlid a causa de les il·legalitzacions". L'aparició de Sortu, el nou partit independentista que aspira a superar els requisits per ser legal, i els moviments de l'esquerra abertzale a favor d'un procés de pau són percebuts amb optimisme. "Són passes encertades -afirma Troitiño-. Només per les vies pacífiques, polítiques i democràtiques els drets dels nostres familiars presos seran respectats".

Per la seva banda, Brouard confirma que el gir històric de Batasuna ja no té marxa enrere: "L'esquerra abertzale és conscient que l'Estat continuarà amb les detencions i que impedirà que tingui l'oportunitat de presentar-se a les eleccions. I malgrat tot, l'esquerra abertzale diu que mantindrà la seva aposta de mane ra unilateral. Això és nou, no havia passat mai".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT