Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

L'ala dura del PP i la ultraconservadora Voces Contra el Terrorismo recelen de la tebior de Rajoy

Les víctimes entren en campanya

Les associacions de víctimes d'obediència espanyola alimenten un discurs molt radical, i tenen una gran capacitat de mobilització, sempre útil en temps electorals. Voces Contra el Terrorismo (VCT), liderada per l'ultradretà Francisco José Alcaraz, va convocar milers de persones el 29 d'octubre, a Madrid, amb el suport de l'AVT i Dignidad y Justicia. A la campanya de les autonòmiques del maig del 2001 es va desfermar la utilització de les víctimes en campanya, i les seves fotos van decorar el Kursaal donostiarra en el míting final en què el PSE de Redondo Terreros anava en aliança encoberta amb el PP. Sent una performance pensada, semblava que presentessin les víctimes com a candidates.

Quan, deu anys després, tothom comença a parlar de distensió arran del comunicat de cessament definitiu de l'activitat armada d'ETA, VCT reclamava "frente a la impunidad, justicia" en un acte que va acabar en to clarament nacionalista, la Marxa reial i el crit de "Viva España". La Brunete mediàtica li va posar altaveus i Intereconomía TV el va retransmetre. Aquests eren alguns dels SMS que entraven en pantalla: "El ejército callado cuando España está en peligro", "Rajoy está pasmado. Queremos un partido de derechas fuerte. Arriba España", "Para ETA no hay perdón, sólo paredón", "Urkullu está desatado. Esperemos que este etarra desaparezca pronto", "Ejército al poder. Son carroña y pezuña roja", "Los españoles hemos votado a tontos y tenemos un país roto", "Pena de muerte para todos los asesinos de ETA", "Los etarras son socialistas, no fascistas", "Cúpula militar en silencio: vergonzoso y culpable", "Se critica al GAL porque estamos por la justicia". I una representació de l'extrema dreta catalana: "PxC Salt con las víctimas".

Mariano Rajoy es protegeix d'aquesta ultradreta, que fins i tot l'ataca a ell, perquè té la idea d'establir un govern conservador homologable a Europa. Sectors que li són pròxims, catalans i bascos, han recollit opinions sobre possibles vies d'administrar el procés basc d'una manera equilibrada. Però temen les associacions de víctimes, que constitueixen un grup de pressió fort dins el PP. Mayor Oreja, Carlos Iturgaiz, el ministrable Arias Cañete i diversos membres de l'entorn d'Esperanza Aguirre eren a la manifestació. Aznar i la FAES estan en la mateixa òrbita. Aquests col·lectius de víctimes es tornaran a deixar veure durant la campanya, si no hi ha prou força en el cercle de Rajoy per posar-los en standby.

Mentrestant, l'esquerra independentista basca està en ple procés de reconeixement del dany causat a les víctimes per ETA, tal com va avançar l'ARA el 23 d'octubre. S'estan estudiant les formes i formats, però el que preocupa més és aconseguir un consens total en una qüestió tan delicada per a ells . ETA no es reconeix com a culpable perquè legitima la seva violència en funció d'una casuística política, el seu relat de vegades èpic, de vegades en to fulletonesc d'herois i tirans, dificulta que considerin que hagin de reparar res. L'esquerra abertzale està treballant a consciència aquest debat, perquè sap que sense aquesta declaració difícilment hi haurà moviments penitenciaris.

Teixint la reconciliació

Al País Basc van, però, més enllà d'aquest extrems pendulars, i entre la Direcció d'Atenció a les Víctimes del Govern de Vitòria-Gasteiz i l'Església estan creant un teixit que té una meta immediata de convivència i una de reconciliació a més llarg termini. El professor Javier Elzo, catedràtic emèrit de sociologia de Deusto, té un relat molt elaborat sobre víctimes, reparació, convivència, reconciliació i, més enllà, el que anomena "amnistia del cor", que ha exposat en diversos fòrums i que és escoltat per institucions de tots els colors polítics. Elzo té un perfil privilegiat de transversalitat, perquè ha estat una de les 42.000 persones amenaçades per ETA, i va viure, com assenyala, "deu anys, dos mesos i dos dies amb protecció policial, els últims quatre anys i mig dels quals amb un escorta a l'esquena", mentre que ara, pròxim a Eusko Alkartasuna en el seu àmbit familiar, té prou bones connexions amb l'esquerra abertzale a través de la coalició Bildu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT