BARCELONA"T ota la teva energia queda xuclada pel càrrec". Així defineix l'exconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, els efectes de l'atapeïda agenda d'un alt càrrec. Protagonitzen hores de telenotícies, centenars de titulars polèmics, reunions inacabables i, sobretot, carreguen amb la gran llosa de la presa de decisions. Però arriba un dia que toca tornar a agafar el volant, recuperar les aficions oblidades, retrobar-se amb la família i, fins i tot, amb un mateix. Dels 16 càrrecs claus del tripartit, la meitat viuen allunyats de la política. Que unes eleccions et desplacin a l'oposició, com els va passar de forma rotunda el 28-N, toca el punt d'honor de qualsevol polític vocacional, però també suposa una oportunitat per guanyar en temps lliure i, en definitiva, en qualitat de vida.
Tots comparteixen diagnòstic: és un honor treballar al servei dels ciutadans, però quan es deixa enrere el càrrec es dilueix també una gran dosi de tensió. Per primera vegada en molt de temps deixen d'estar disponibles 24 hores al dia i 365 dies a l'any. Els que més noten el canvi radical són els polítics que després del pas pel Govern retornen a l'àmbit professional.
El retorn al món professional
Un d'ells és l'expresident del Parlament Ernest Benach. "Em trobo en una fase de transició de la vida política a la professional. M'haig de reciclar", explica Benach, que està estudiant comunicació perquè pensa en diversos projectes empresarials en l'àmbit d'internet. De fet, durant les dues últimes legislatures ja es va abocar en tot el món 2.0. Amb una intensa vida política, que es remunta al 1987, és impossible desinteressar-se i mantenir-se al marge de l'actualitat, però ara segueix a un altre ritme. "Ho has fet tota la vida i no deixa de ser una vocació. Però has d'aprendre a encaixar quan una cosa s'acaba", explica l'exdirigent d'ERC.
De camí cap a la final de la Copa del Rei, l'exconseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar explica a l'ARA que treballa d'assessor extern d'empreses mediambientals. La feina li permet gestionar el seu temps, dedicar-se més a la família, "que ja ho reivindicava", i fins i tot ha tornat a agafar la bicicleta de muntanya. També l'exconseller Josep Huguet, que ara presideix la fundació d'ERC, la Josep Irla, celebra disposar de temps lliure per caminar per Manresa i recuperar aficions culinàries. Per la seva banda, l'exconseller de Governació, Jordi Ausàs, ha tornat a fer esquí de fons a Sant Joan de l'Erm.
Mar Serna, exconsellera de Treball, s'ha retrobat "amb una vida més tranquil·la" i fa de magistrada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i tant Antoni Castells com Tresserras han tornat a la universitat a fer classes. "Pots fer una escapada, però no abandonar el camí professional", diu l'extitular de Cultura, que subratlla que ell ja va advertir que només es quedaria una legislatura.
Polítics, però més relaxats
També han notat un canvi substancial els exconsellers que s'han mantingut com a diputats a l'oposició. "La tasca de diputat dóna tant de si com un vulgui", coincideixen a afirmar, però sigui com sigui, permet més control del propi temps. "El mòbil sona deu vegades menys i pots viatjar més. En set anys només vaig marxar una vegada deu dies fora del país", explica Marina Geli. Petits plaers com els d'anar a buscar els néts quan pleguen d'escola és el que més agraeix Ernest Maragall, mentre que Joaquim Llenas ara té una agenda "molt menys atapeïda" i pot visitar amb més freqüència el seu poble, València d'Àneu. Carme Capdevila, per la seva banda, ha tornat a pintar a l'oli.
Qui segueix sense "anar sobrat de temps lliure" és l'exconseller Joaquim Nadal, a qui "d'un dia per l'altre" li va caure a les mans la responsabilitat de presidir el grup parlamentari del PSC. Montserrat Tura, que es va enfrontar en unes primàries a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i que és secretària segona de la mesa del Parlament, tampoc ha tingut prou temps per trepitjar el fre, tot i que ja comença a arribar una mica més d'hora a casa. "Arribar abans de les 11 de la nit, ja és un luxe", diu.
I el triumvirat format per José Montilla, Joan Saura i Josep-Lluís Carod-Rovira ha quedat a l'ombra. Ja sigui dins del propi partit, fent una discreta tasca com a senador o esfumant-se de la lluita dels partits.
