Publicitat
Publicitat

ELS ATACS CONTRA LÍBIA

La manca de subministrament de benzina i armes debilita les forces contràries al dictador Gaddafi, que guanyen terreny al front de l'est

Una violenta ofensiva de Gaddafi força els rebels libis a recular

"On ets, Sarkozy!", implorava el Hamid des de dalt d'una pickup amb els braços aixecats cap al cel, esperant que els avions aliats bombardegessin les posicions de les tropes governamentals, que la matinada d'ahir havien avançat fins a Ras Lanuf.

Les metralladores rugien, els míssils xiulaven. No hi havia cap lloc per amagar-se. Amb prou feines van tenir temps de reaccionar, però l'instint els va portar a arrencar a córrer i salvar la vida. Els rebels es van haver de retirar i fugir de l'artilleria pesada de Gaddafi, que bombardejava sense treva, per terra des dels tancs i les llançadores de coets Grad i per mar des de vaixells de guerra.

"Yala, yala !" (Som-hi, som-hi), cridaven atemorits. Ja no hi ha ànims envalentits, ni consignes, ni esperança. Un remolí de pols envoltava els ànims dels milicians.

La inhòspita carretera que porta al front es va convertir, per uns instants, en volàtils columnes de fum negre que ballaven al compàs del so de les bales. El soroll dels motors dels Toyota va passar inadvertit davant la ràfega d'obusos de les tropes gaddafistes. Amb grans esforços, Hafis Mansur, de 37 anys, va aconseguir protegir-se en un cotxe en marxa quan un míssil va impactar a prop del lloc de control a l'entrada de Brega. Amb la mirada donava un cop d'ull al front perdut, i amb el cor li feia una picada d'ullet a Al·là per haver-li salvat la vida.

La carretera era un riu de vehicles carregats de milicians o famílies senceres amb maletes que fugien espaordides en direcció a Bengasi des d'Al-Aguila i Brega, a 200 quilòmetres a l'oest de Bengasi.

"Ha estat un atac per sorpresa. Gràcies a Déu hem pogut treure les ambulàncies de l'hospital de Ras Lanuf, i tot l'equip sanitari", va explicar el Baker, un voluntari de la Mitja Lluna Roja que va haver de fugir a les dues de la matinada, quan una pluja de coets va sorprendre aquesta localitat petroliera. "Hi ha infiltrats del règim entre els rebels", va denunciar el Baker, abans d'explicar que "soldats de Gaddafi vestits de civils" havien agafat dones com a hostatges a Ras Lanuf.

Desenes de milicians i vehicles s'havien concentrat a l'única benzinera que encara subministra fuel i gasolina per a tota la zona, des d'Ajdabia fins a Ras Lanuf. Una cua inabastable de persones amb barrils de plàstic buits esperaven pacients el torn per omplir-los de gasolina i poder arribar a la ciutat de Bengasi, situada a l'est de Líbia.

"Només els soldats professionals s'han quedat al front", va puntualitzar Ahmad Sakran, un estudiant de batxillerat convertit en rebel. Els seus 15 anys escassos i el seu rostre imberbe no semblava que marquessin cap diferència amb la resta de combatents, armats amb vells Kalàixnikovs o granades de mà casolanes, fabricades amb llaunes buides de tomàquet. L'Ahmad només portava un ganivet rovellat. Per a ell era suficient, perquè Al·là el protegeix des del cel. "Ni tenim armes ni llançacoets, però Al·là està del nostre costat. Sacrificaré la vida per la llibertat de Líbia", va exclamar amb vehemència davant dels seus companys, invocant el coratge.

Gaddafi recupera posicions

Sense armes ni gasolina, els rebels són incapaços d'atacar les forces governamentals, que reocupen ràpidament les ciutats que van perdre fa una setmana després dels atacs aeris de la coalició internacional. En un temps rècord, menys de 24 hores, les forces opositores van perdre totes les posicions fins a Ajdabia, a 160 quilòmetres de la ciutat de Bengasi.

Aquesta localitat estratègica, clau per a la seguretat de la capital de la Líbia lliure, va respirar alleujada durant quatre dies, però ahir l'ambient tornava a estar enrarit. Molts dels que l'havien abandonat per refugiar-se a Bengasi quan van entrar les tropes de Gaddafi havien tornat aquests dies. La por va envair els carrers buits, mentre la carretera es transformava en una corrua de cotxes que es dirigien cap a l'est.

Walid Hasan va treure el cap per la finestra del seu cotxe, ple de trastos i nens. "Fa tres dies que tornem a Ajdabia des de Bengasi, però hem sentit que hi ha cèl·lules gaddafistes que han entrat a la ciutat i podrien atacar a la nit", va advertir el Hasan, que va decidir fer cas d'aquests rumors i fer les maletes per no haver de lamentar després no haver-ho fet.

El so de les sirenes, de l'anar i venir de les ambulàncies, trencava el silenci que regnava a la ciutat. L'hospital general d'Ajdabia, l'únic que hi ha en condicions entre Ras Lanuf i aquesta localitat, va rebre els ferits dels atacs de les forces governamentals. En una habitació, dos rebels amb les ferides curades reposaven en una llitera. Malgrat l'esgotament i el dolor, el Hussein va aconseguir dir que Gaddafi ha après a burlar els atacs aeris internacionals. "Estan fent servir noves tàctiques. Les tropes del règim es desplacen pel desert en vehicles tot terreny perquè els avions francesos no puguin atacar-los", va assegurar aquest rebel.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT