L'Hospitalet de LlobregatLa concentració d'alumnes immigrants en algunes escoles públiques està posant a prova la creativitat de mestres i directors. El centre Màrius Torres de l'Hospitalet de Llobregat ha donat la campanada aquesta setmana introduint per primer cop l'uniforme escolar al sistema públic, com una solució per "igualar" els estudiants, majoritàriament immigrants, segons el seu director. Però altres escoles d'entorns semblants fa temps que experimenten amb estratègies diverses per avançar cap a la integració i l'èxit escolar d'un alumnat eminentment nouvingut.
És amb aquest objectiu que, de segon a sisè de primària, els nens de l'Escola Pau Vila de l'Hospitalet fan almenys una hora de violí, viola, violoncel o contrabaix a la setmana dins del seu horari escolar. Un 93% d'aquests nens són immigrants, d'una vintena de nacionalitats diferents. Molts acaben d'arribar al nostre país i s'incorporen a classe a mig curs, però tots acaben tocant Haydn davant dels pares amb l'orquestra de l'escola. El llenguatge universal de la música clàssica no només afavoreix la "inclusió i la cohesió" dels nens, sinó que també fomenta la seva "atenció, concentració i disciplina", explica el director del Pau Vila, José Manuel Reinosa.
Després de cinc anys amb aquesta iniciativa, els resultats acadèmics del centre han anat notant els efectes positius del projecte, fins al punt que l'Escola Pau Vila ha estat una de les cinc finalistes del premi d'Ensenyament de la Fundació Cercle d'Economia d'aquest any. "El rendiment ha millorat i ho constaten els indicadors de progrés. Encara no és òptim, però hem millorat molt les competències", explica el director.
"La roba no és un problema"
Reinosa entén l'aposta del director del Màrius Torres per l'uniforme, i fins i tot creu que és "una bona idea" en el seu cas concret, ja que "ha de competir amb la imatge de prestigi de l'escola concertada que tenen al davant". A l'Escola Pau Vila, en canvi, "la vestimenta mai no ha estat un problema", diu, i per això no han considerat necessari l'uniforme, tot i que alguns pares d'alumnes llatinoamericans l'havien demanat. "Als seus països d'origen els nens porten uniforme i quan arriben aquí el troben a faltar", explica.
Són opcions diferents per afrontar la realitat d'aquests barris, diu. "Davant d'una situació complexa com aquesta no podem fer servir els recursos de tota la vida i cal buscar estratègies diverses. Nosaltres vam optar per promoure la capacitat musical per integrar els alumnes i millorar els resultats", afegeix. A més, han posat en marxa altres projectes, com el foment específic de l'expressió oral, sobretot en català, però també en castellà i anglès, a la qual dediquen una hora diària amb un treball transversal, amb la "filosofia que la llengua oral és el motor de tota la resta d'aprenentatges".
Element de prestigi
L'Escola Pau Vila va ser pionera en el projecte d'integració a través de la música, que des del 2005 s'ha estès a cinc escoles més de la ciutat. Els mestres de l'Escola de Música de l'Hospitalet s'encarreguen d'introduir "els instruments de corda i vent com a element de prestigi dels centres", la majoria amb alts índex d'immigrants. "Són ciutadans de ple dret, i en lloc d'optar per músiques dels seus països d'origen, fem que s'apropiïn de patrimoni musical europeu", explica la directora de l'escola de música, Núria Sempere.
"El que més hem notat és l'efecte sobre l'autoestima dels alumnes", explica Sempere, a més de la responsabilitat que adquireixen en la cura dels instruments. El projecte també ha aconseguit augmentar la participació dels pares en la vida de l'escola, amb els concerts que es fan al llarg de l'any. De fet, algunes famílies acaben comprant el violí i molts dels nens segueixen fent classes de música un cop passen a secundària. "Així -diu Sempere- s'integren a la vida escolar habitual d'un estudiant autòcton, que va a classe al matí i fa música a la tarda".
