ENSENYAMENT
Crònica 14/01/2012

Els pares volen escoles bressol per conciliació i per educació

Sònia Sánchez
3 min
Els pares volen escoles bressol per conciliació i per educació

El primer embaràs de la Cristina va ser de bessons. En la loteria de l'escola bressol pública va quedar-se sense plaça i va haver de deixar de treballar. "Els meus pares no estan en condicions de cuidar-se de dues criatures tot el dia i una mainadera demanava molts diners, perquè no és el mateix cuidar d'un nen que de dos", explica Cristina Embuena. El Jordi i la Júlia tenen ara 4 anys i una germana de 2, la Berta, que sí que ha pogut entrar a la llar d'infants pública, a Rubí. Però la Cristina encara està a l'atur i el seu marit ha hagut de buscar una segona feina per afrontar les despeses familiars.

Si bé és cert que l'augment de l'atur fa que molts pares no portin els nens a l'escola bressol i en tinguin cura a casa, molts d'altres -com la Cristina- s'hi resisteixen, perquè per buscar feina també cal temps i perquè l'esperança de trobar ocupació porta a solucionar per avançat el tema de la conciliació. És el cas també dels pares de l'Emma, que va a la mateixa llar d'infants que la Berta, La Lluna de Rubí. Ell està a l'atur des del setembre, però no volen deixar l'escola bressol perquè confien que trobi feina.

Però no només es tracta de la conciliació. "Tampoc no ens plantegem deixar-la perquè a la Berta li va molt bé. Estem molt contents dels hàbits i la rutina que li donen al centre", destaca la mare, Anna Trujillo.

El factor familiar també hi influeix. Els pares que poden deixar els nens amb algun familiar poden estalviar-se l'escola bressol. En el cas de l'Emma, els avis "són massa grans per cuidar-se'n tots els dies", diu l'Anna. Però, de nou, destaca l'argument educatiu. "La part social que et dóna l'escola no la tens amb els avis, sobretot perquè precisament són avis i consenten més els nens, de manera que d'hàbits i rutines n'agafen més aviat pocs", bromeja.

Una pujada de 53 euros al mes

Amb el descompte del 50% per família nombrosa, Cristina Embuena paga uns 150 euros al mes d'escola bressol. Però a Anna Trujillo el mateix centre li costa 331 euros al mes (188 euros d'escolarització i 143 euros del menjador). Són 53 euros més que el curs passat, quan en pagava 278 (138 d'escolarització i 140 de menjador). "Notem molt la pujada, perquè la nena té una edat que has de comprar-li roba sovint. Són moltes despeses, i a mi, a més, m'han retallat el sou", es lamenta.

La retallada de l'11% en la subvenció d'Ensenyament als municipis per a les escoles bressol, que va arribar en ple agost, ha fet que molts ajuntaments apugin els preus. També a Terrassa, on els pares paguen un 8% més que l'any passat. La quota completa amb menjador ha pujat fins als 326 euros. Sílvia Armenjach, que porta la seva filla Arlet a la llar d'infants Giravolt, d'aquest municipi, es defineix com "una de les moltes mares indignades" amb la situació. "S'aprofiten que és un període curt, només hi estem un parell d'anys i després ens n'oblidem", apunta. Atribueix l'encariment a la "mala gestió" de l'Ajuntament i assenyala altres despeses que sí que ha pagat, com el nou edifici del Patronat Municipal d'Educació.

Altres municipis han cobert la retallada amb els seus diners, però la reforma del finançament públic de llars d'infants que prepara Ensenyament farà que el curs vinent les famílies encara ho pateixin més.

A Barcelona, on el preu no ha variat, el problema és trobar plaça pública. Maria Àngels Cortina ho ha provat dos cops sense sort, primer amb el Joan, que ara fa P-3, i ara amb la Núria. "Hi ha dos centres públics prop de casa, però al que vaig demanar, la Núria té 120 nens davant a la llista d'espera", explica. Ara paga 490 euros en una escola bressol privada. "Estic contenta amb el centre i tinc sort, perquè he vist veritables caus que em feien caure les llàgrimes només de pensar a deixar la meva nena allà", explica. En la recerca de centre diu que va passar "molts nervis", i fins al juliol no va trobar plaça a l'escola privada Rosetó. "El meu marit i jo tenim sous correctes i podem pagar els 500 euros al mes, però crec que ningú hauria d'assumir costos tan desorbitats". "El cost de la vida a Barcelona -reflexiona- és tan alt que un sou correcte acaba no sent-ho, perquè tal com entra se'n va".

stats