Una votació per legitimar el rescat i salvar Papandreu

Barcelona.L'anunci del govern Papandreu d'un referèndum a Grècia sobre el segon pla de rescat ha despertat una irada reacció entre els líders europeus. El conflicte ha reobert l'etern debat sobre la legitimitat democràtica de les institucions europees i la sobirania dels estats respecte a la UE. El primer ministre grec es defensa argumentant que necessita l'aval popular per seguir impulsant les mesures econòmiques que li reclamen a canvi de les ajudes financeres. Tota l'oposició, a dreta i esquerra, l'acusa, però, de maniobrar per evitar unes eleccions anticipades. Ahir el Parlament hel·lè va començar el debat sobre la moció de confiança, que s'ha de votar divendres. Contra les cordes pel rebuig del carrer, aïllat políticament i amb una rebel·lió a les seves files, hi ha seriosos dubtes que Papandreu pugui superar-la.

És legítim que Papandreu convoqui un referèndum?

"Grècia pot fer els referèndums que vulgui, però el problema és de lleialtat de negociador: quan Papandreu va acordar el pla de rescat amb la UE, no es podia comprometre que el seu Parlament l'acceptés, però sí a fer tot el possible perquè l'acord sortís endavant, i amb el referèndum ha triat el camí del pedregar", apunta Gregori Garzón, titular de la càtedra Jean Monet d'Estudis Jurídics de la Unió Europea.

Altres experts consideren la consulta no només legítima, sinó pertinent: "Convocar el referèndum pot ser arriscat, però no és irresponsable, no deixa de ser una forma d'aprofundiment democràtic i permet posar un nou actor, el demos, damunt la taula", apunta Blanca Vilà, directora de l'Institut d'Estudis Europeus de la UAB. "¿Que Papandreu ho podia haver fet abans? Entenc que no: anar a negociar, tornar amb un acord concret i posar-lo a votació és un acte de responsabilitat. El contrari no hauria servit de res. A més Papandreu ja havia avisat abans de l'estiu que hi hauria referèndum, el que passa és que Merkel i Sarkozy tenen memòria selectiva", conclou Vilà.

És una maniobra de Papandreu per salvar-se?

En lloc del referèndum, Papandreu hauria pogut convocar eleccions, com li reclama l'oposició. Amb el grau de protesta social que viu el país des de fa dos anys, seria difícil que ni tan sols pogués fer campanya. El referèndum és una opció menys arriscada, tenint en compte que a les enquestes el 60% dels grecs rebutgen els plans d'austeritat, però el 70% vol mantenir-se dins l'euro. La pregunta pot ser determinant en el resultat: un portaveu del govern grec deia ahir que se centrarà en el pla de rescat; el diari Le Monde informava que el president francès, Nicolas Sarkozy, vol que es pregunti als grecs si volen seguir en l'euro. Per Blanca Vilà "el referèndum no és una maniobra, Papandreu sap que no té cap futur polític". Convocar eleccions "seria suïcida perquè suposaria paralitzar el país almenys sis mesos i això, en la situació actual, no és assumible", diu Vilà.

Per què la UE rebutja la consulta?

"Si no tingués els efectes a les borses que està tenint, potser la reacció no hauria estat la mateixa", explica Gregori Garzón. Grècia és un dels sis països de la UE que no ha posat a referèndum cap dels tractats europeus, perquè la seva constitució no l'hi obliga. "Papandreu no tenia l'obligació de fer el referèndum i no deixa de resultar estrambòtic que l'hagi plantejat en aquest cas: ho ha fet per tenir més capacitat de negociació", considera Javier Arregui, professor de ciència política de la UPF. Un altre motiu és el temut efecte contagi a Irlanda, Portugal, Itàlia o Espanya.

Hi ha precedents de votacions semblants?

El projecte europeu ha estat pendent en diverses ocasions de referèndums, però sempre en temes institucionals. El 2005 els francesos van votar contra la Constitució Europea i també van fer el mateix els Països Baixos. El projecte va quedar aparcat i substituït, per la reforma del Tractat de Lisboa. Irlanda va ratificar en referèndum aquesta reforma el 2009, un any després d'haver-la rebutjat en una primera votació i enmig de la crisi econòmica. "Són casos diferents, perquè es tracta de països que a la seva Constitució preveuen un referèndum sempre que hi hagi cessió de sobirania", explica Andreu Olesti, catedràtic de dret comunitari europeu de la Universitat de Barcelona. "Però és cert que la construcció europea ha avançat sempre a cops de crisi, perquè és en aquests moments de crisi que els estats són menys reticents a cedir parcel·les de sobirania", afegeix el catedràtic.