La xaria, font de dret de lliure albir

Barcelona.El primer pas polèmic de la Líbia post-Gaddafi ha estat l'anunci del Consell Nacional de Transició (CNT) d'aplicar la xaria al país. Però, què implica aquesta decisió? Xaria, en àrab, significa "el camí a la deu". Es tracta d'un conjunt de normes que regeixen la manera de viure dels musulmans i que es basa en l'Alcorà i la sunna, la paraula i els costums del profeta Mahoma. Indica normes de culte, de moral i estableix el que està bé del que està prohibit. Cada país interpreta la xaria com vol, i en règims totalitaris les ofenses greus segons la llei islàmica -com l'adulteri, la blasfèmia i l'homosexualitat- són castigades amb penes que violen els drets humans, com lapidacions, fuetades i, en el cas del robatori, l'amputació d'una mà. L'aplicació d'aquestes penes depèn més de la decisió de cada govern o règim que no pas del que estipula la mateixa xaria, que ho és tot i alhora no és res. Tot seguit, expliquem alguns exemples.

Aràbia Saudita

Sistema totalitari en què l'estat interpreta la xaria amb mà dura

Aquesta monarquia absoluta és, juntament amb l'Iran, el país on la xaria s'interpreta de la manera més estricta. L'estat islàmic castiga amb la pena de mort la blasfèmia, la violació i el narcotràfic. Als homosexuals els apedreguen, i està prohibit entrar alcohol al país. Però fins i tot la fonamentalista Aràbia Saudita ha hagut d'adaptar la xaria als nous temps. Les herències, per exemple, es paguen en dòlars, tot i que la llei islàmica apunta que s'han de cobrar en blat o en monedes de plata i or. Al país, la dona no pot votar, té prohibit conduir i s'hi aplica un codi de vestimenta. Fa uns mesos, però, el rei Abdal·lah va anunciar que les dones podran votar a les pròximes eleccions municipals.

Pakistan

Democràcia parlamentària amb zones dominades pels talibans

Els talibans dominen moltes zones del Pakistan on han establert la xaria independentment de la llei que aplica el govern d'Islamabad. El tribalisme i el feudalisme en algunes regions afavoreix que els jutges islàmics interpretin la llei musulmana a la seva manera. A la vall de Swat, per exemple, s'aplica la xaria en qüestions civils -com ara pràctiques bancàries (no es presten diners amb interessos)- i la justícia penal castiga amb penes greus les ofenses.

Marroc

Monarquia constitucional en què s'aplica un codi familiar islàmic

El Marroc és un estat islàmic, però no es regeix per la xaria. El que sí que té el país és un codi familiar anomenat Mudawwana, que es basa en regles islàmiques. Sota aquest codi s'han menystingut durant anys els drets de les dones, ja que regula el matrimoni, el divorci, la custòdia dels fills i les herències. Al país, però, ni es lapiden ni es fuetegen persones ni es tallen mans. El 2004 el rei Mohamed VI va introduir canvis en aquest postulat a favor de la igualtat. La reforma incloïa l'augment de l'edat mínima de casament dels 15 als 18 anys, el dret al divorci de mutu acord, control judicial a la poligàmia i l'eliminació del deure d'obediència de la dona respecte al marit. Malgrat això, el text revisat permet que els jutges usin principis religiosos per qüestions que no es preveuen al codi, fet que deixa la porta oberta a poder aplicar les interpretacions més conservadores en molts casos.

Indonèsia

El país amb més musulmans del món on s'aplica la xaria

En aquesta república presidencial fa anys que l'ONG Human Rights Watch (HRW) denuncia un abús de la interpretació de la xaria a la província d'Aceh. En aquesta zona hi ha cinc lleis penals inspirades en la xaria que prohibeixen que un noi i una noia es reuneixin si no estan casats, i imposen un codi de vestimenta a les dones. Els càstigs imposats van des de matrimonis forçats i exàmens de virginitat a les comissaries fins a multes arbitràries i repudi públic.

Somàlia

Aplicar la xaria a canvi d'un acord de pau que encara no s'ha assolit

Les autoritats del país, en guerra civil des de fa dues dècades, van anunciar el 2009 que aplicarien la xaria com a reclam per arribar a un acord de pau amb els rebels islamistes, que encara no s'ha assolit. Els integristes imposen un règim de terror a la població i la seva interpretació de la llei islàmica és contrària als drets humans, amb lapidacions i execucions.