Publicitat
Publicitat

CINEMA

Accent femení a la graella de sortida dels premis Gaudí

Aquest any hi ha 18 films dirigits per dones entre els candidats

La festa dels candidats de la 9a edició dels Gaudí a l’Antiga Fàbrica Damm va inaugurar ahir oficialment la cursa dels premis del cinema català. És un acte previ a les nominacions del 29 de desembre que permet als acadèmics treure de l’armari els vestits de gala i, de passada, fer una radiografia força precisa de la producció catalana de l’any. Dels 79 candidats de l’edició anterior passem a 74 aquest any, una caiguda especialment pronunciada en la categoria reina dels Gaudí, la de pel·lícula en llengua original catalana. Els quatre nominats del 2017 sortiran d’un grup de set pel·lícules, gairebé la meitat de les 12 del 2016 i la xifra més baixa de la història dels premis. Això sí, la collita és una de les més interessants dels últims temps: inclou la sensació indie Les amigues de l’Àgata, propostes d’autor com Tots els camins de Déu i La millor opció, i les adaptacions cinematogràfiques de les obres teatrals La pols i El rei borni. A més, per descomptat, de la gran favorita, La propera pell d’Isa Campo i Isaki Lacuesta, i de l’última comèdia de Ventura Pons, Oh, quina joia!

El retrocés dels candidats a millor pel·lícula en llengua no catalana és menys significatiu: dels 24 títols del 2016 es passa a 22. La selecció és variada i va des del drama de superació 100 metros i la farsa El pregón fins a les prestigioses El perdido i La academia de las musas o l’aclamada coproducció argentina El ciudadano ilustre. Les úniques pel·lícules que sembla que haurien de tenir garantida la nominació són La mort de Lluís XIV, d’Albert Serra, i Un monstre ve a veure’m, de J.A. Bayona. Entre els films de no-ficció, que cauen de 22 a 19 inscrits, destaca l’auge del gènere polític ( Alcaldessa, Metamorphosis i In the same boat ), l’històric Espanya en dues trinxeres i els ja premiats Oleg y las raras artes i Dead slow ahead. Però és en la categoria de telefilm, que es manté en cinc títols, on es perfila un favorit clar: Ebre, del bressol a la batalla. Entre els curts, la lògica dicta que la lluita serà entre els dos prefinalistes a l’Oscar: Timecode i Graffiti.

Talent, absències i gènere

Les candidatures als Gaudí sempre repesquen talent català de produccions no catalanes, des d’Eduard Fernández (que podria superar el seu rècord de premis Gaudí) per El hombre de las mil caras, bona part de l’equip del Toro de Kike Maíllo i la debutant Nely Reguera, directora de María (y los demás). Però el cas més curiós és el d’ Astral, el programa de Jordi Évole estrenat en cinemes, que té 24 persones de l’equip candidates a estar nominades però no opta al millor documental perquè és producció d’A3 Media. Una altra absència notable és la d’ Informe general II, que no hi entra perquè Pere Portabella va decidir fa temps no participar en seccions competitives de festivals ni en premis. Entre els candidats tampoc hi apareixen els documentals de Mediapro Spain in a day, El botón de nácar ni Política, manual de instrucciones, conseqüència del divorci entre l’Acadèmia i Jaume Roures.

Les candidatures també posen sobre la taula el tema del gènere, sobretot després de la reivindicació feta l’any passat per Ada Colau per l’escassa presència de nominades. Aquest any hi ha 18 films dirigits o codirigits per dones, amb noms com Maria Ripoll, Mar Targarona, Aina Clotet o Isa Campo, prop d’un 20% del total. Una altra cosa és que aquesta proporció es mantingui quan s’anunciïn les nominacions.

Més continguts de