Publicitat
Publicitat

UNA LLEGENDA AMB FINAL TRÀGIC

La diva pop supervendes, Whitney Houston, mor als 48 anys

Adéu a la veu d'Amèrica

La cantant nord-americana Whitney Houston va morir dissabte als 48 anys per causes que es desconeixen. Deixa una carrera de 25 anys d'èxits amb temes tan famosos com I will always love you.

Els fans de Whitney Houston tenen a punt les pancartes amb la seva frase més cèlebre: I will always love you . És el single que la va consolidar en el firmament d'estrelles del pop i que, després de conèixer la prematura mort de la cantant, sona com una lletania de funeral. Es va certificar el decés de la intèrpret nord-americana dissabte cinc minuts abans de les quatre de la tarda en un hotel de Califòrnia, on s'allotjava per participar en la gala dels premis Grammy que es van celebrar ahir a la nit a Los Angeles. Tenia 48 anys.

Es desconeixen les causes de la mort. Whitney Houston va ser trobada a la banyera de la suite del Beverly Hilton per membres del seu staff , que van avisar els serveis d'emergència però no la van poder reanimar. Els seu historial d'abús de les drogues ha fet sospitar que aquesta podria ser la causa de la mort, però ha transcendit que a l'habitació no hi havia ni drogues ni alcohol, tot i que sí receptes mèdiques. La policia va traslladar el seu cadàver a la morgue per fer-li l'autòpsia i va assenyalar que al cos no hi havia signes de violència.

La vida de Whitney Houston (Newark, 1963 - Beverly Hills, 2012), que va començar cantant gospel al cor d'una església de Nova Jersey i va acabar venent més de 170 milions de còpies dels seus discos, seria digna d'una pel·lícula d'autosuperació èpica made in Hollywood si no fos perquè la cara fosca del món de les celebritats, que tantes carreres brillants ha estroncat, ha acabat eclipsant la seva veu prodigiosa i el seu talent.

Una llista de 'hits' inigualable

La Veu, com la va van arribar a batejar els crítics nord-americans, era cosina de Dionne Warwick, fillola d'Aretha Franklyn i filla d'una cantant de soul. Va foguejar-se d'adolescent als anys 70 i principis dels 80 en concerts i gravacions fent de veu de suport. El seu mentor, el productor d'Arista Records i responsable de tots els seus discos, Clive Davis, la va caçar en un club i va passar-se dos anys supervisant la producció del seu primer àlbum, Whitney Houston (1985), en què donava cos a temes pop i R&B entre els quals ja hi havia Saving all my love for you , tema que li valdria el primer Grammy per la millor interpretació femenina.

La següent dècada seria gloriosa per a Houston. Whitney (1987) va catapultar-la de nou al número 1 de les llistes d'èxits amb el single I wanna dance with somebody i, amb Michael Jackson, va ser la primera artista negra a triomfar a la MTV. En aquella època va donar suport a Nelson Mandela i al moviment antiapartheid, una de les poques causes socials per les quals es va posicionar políticament. En el tercer disc, I'll be your baby tonight (1990), es va acostar més cap al R&B i va tornar a vendre milions de còpies.

D'estrella musical a icona

L'èxit en el món de la música li va obrir les portes del cinema. A El guardaespatlles va interpretar el paper d'una diva de la música assetjada i protegida per Kevin Costner. La banda sonora del film és, sens dubte, el seu gran èxit i, en concret, la versió del tema de Dolly Parton I will always love you marca la seva fita musical més gran. Però també I'm every woman i I have nothing . Encara ara el disc de la banda sonora de la pel·lícula és rècord, amb més de 90 milions de còpies venudes al món. El 1992 també va ser l'any que es va casar amb Bobby Brown, la cara i la creu de la seva vida: amb ell va tenir la seva única filla el 1993 (Bobbi Kristina) i amb ell va començar l'escalada d'addiccions i maltractaments. La fórmula de pel·lícula amb banda sonora supervendes es va repetir a Esperant un respir (1995) i La dona del predicador (1996). Però ni els següents discos -a Just Withney (2000) insistia en la defensa del marit- ni les pel·lícules van reeditar l'èxit de públic i crítica.

L'últim llançament va ser I look to you (2009), el setè àlbum d'estudi, en què reapareixia després de set anys de silenci. Tot i que va ser número 1 als Estats Units, la seva veu ja no era la mateixa, tenia problemes respiratoris i va aturar la gira europea diversos cops. Als concerts de Londres, on no actuava des de feia una dècada, no podia cantar al nivell de la seva llegenda i a París va ser hospitalitzada. Els diaris anglesos deien: "Houston, tenim un problema".

Homenatge als Grammy

Ahir una de les grans reines pop havia d'actuar als Grammy per celebrar un quart de segle de carrera, des del Saving all my love , i en canvi va posar fi de manera dràstica i inesperada a una trajectòria brillant. Passa a la història com l'artista més guardonada de tots els temps, amb 415 premis musicals entre els quals 6 Grammy. "Whitney voldria que la música continués", deia ahir Clive Davis per justificar que no s'anul·lés la gala, que es convertirà en el primer homenatge. Houston també té un film pòstum que s'estrenarà el 2012: Sparkle . Brillantor.

Més continguts de