70 anys del suïcidi de Hitler: les últimes hores del Tercer Reich
La mort del Führer precipita l'ensorrament de l'Alemanya nazi. Set dècades després, la figura de Hitler és el centre de pel·lícules, llibres i tota mena de continguts a la xarxa que el converteixen un fenomen viral
BarcelonaAquest dijous 30 d'abril fa 70 anys que Adolf Hitler i Eva Braun es van suïcidar dins el búnquer de la cancelleria. Davant la invasió soviètica de Berlín i la caiguda del seu propi exèrcit, el Führer va amagar-se juntament amb la seva companya i uns quants homes de confiança per seguir dirigint les seves forces militars nazis des d'un lloc segur. Berlín havia passat mesos sota els bombardejos nord-americans i britànics –el més devastador, el 3 de febrer–, i el 21 d'abril les tropes del general soviètic Nikolai Berzarin havien assolit els límits de la ciutat des de l'est.
Malgrat l'avenç de les tropes aliades, Hitler es va negar a acceptar la derrota fins al 30 d'abril del 1945, quan va decidir acabar amb la seva vida disparant-se un tret al cap després d'escriure el testament. Braun, que es va suïcidar juntament amb el seu marit –amb qui s'havia casat el dia abans–, va recórrer a l'enverinament amb cianur. També es van suïcidar Joseph Goebbels i la seva dona, Magda, després enverinar els seus sis fills. Hitler va deixar al comandament d'un Reich agònic Karl Dönitz, que pretenia negociar a la desesperada una rendició parcial amb els aliats occidentals. El general nord-americà Dwight D. Eisenhower va exigir una capitulació total i incondicional a Dönitz, com volia el líder de la URSS, Ióssif Stalin.
La capitulació del Tercer Reich va ser per capítols (Berlín, el 2 de maig; el dia 4 a Lüneburg; el 7 a Reims): la definitiva es va signar el 8 de maig del 1945. Stalin va exigir que fos sota el seu domini i el lloc triat va ser Karlshorst. "Aquesta sala es va omplir aquella nit de representants de les quatre potències, més el que quedava del comandament nazi, més molta premsa", recorda Margot Blank, sotsdirectora del Museu Germano-Rus de Karlshorst. Va ser una cerimònia breu, però "tots tenien a la taula la seva ampolla de vodka, de conyac o de xampany. Realment hi havia una cosa per celebrar. De sobte acabaven dotze anys de nazisme i sis anys de guerra", resumeix Blank.
Hitler, motiu de burla 70 anys després?
70 anys després, tal com mostra 'The Guardian' en un article, Hitler domina internet. Des de pàgines web amb imatges de gats que s'assemblen a Hitler fins al joc 'Six Degrees of Hitler', en què el guanyador és aquell que pot anar d'una entrada a l'atzar de Viquipèdia fins a la del dictador en els mínims clics possibles. YouTube tampoc es queda enrere amb una vasta col·lecció de vídeos parodiant la famosa escena del film 'El hundimiento', del director alemany Oliver Hirschbiegel, en la qual Hitler finalment accepta la seva derrota i carrega contra els que considera que l'han traït –'A Hitler no li agrada el final de Harry Potter'; 'Hitler s'assabenta que els Reis Mags no existeixen', i fins i tot, 'Hitler critica les paròdies de Hitler'.
Les pel·lícules sobre el dictador també abunden, de retrats històrics alternatius com el 'Maleïts malparits' de Tarantino a versions de ciència-ficció com 'Iron Sky', un film en què els nazis s'escapen del caos dels últims dies de la guerra pujant a una nau espacial i preparant una invasió a la Terra des d'una base a la lluna. Sobre la guerra hi ha autèntiques obres d'art: aquests dies també hem demanat als lectors quina és, per a ells, la millor pel·lícula de la II GUerra Mundial.
Llibre a la venda per avançar-se a l'última pel·lícula
En la col·lecció d'obres d'art sobre Hitler no poden faltar-hi les comèdies, com per exemple la versió del llibre de Timur Vermes 'Ha tornat', que encara no s'ha pogut veure als cines i mostrarà un Hitler que desperta en el Berlín actual. Aquest llibre es pot aconseguir aquest cap de setmana amb l'ARA (a un preu de 8,95 euros).
Un especial a l'ARA
Aquest diumenge l'ARA dedicarà un Tema del Dia a la fi de la II Guerra Mundial. El dossier desglossarà el conflicte bèl·lic i l'endemà del conflicte a l'Europa devastada. Aquell mateix dia començarà la promoció dels cartells de la Segona Guerra Mundial, una selecció feta pel diari que començarà amb l’emblemàtic 'We can do it!', que s’encartarà a l’ARA i es podrà aconseguir de forma gratuïta aquell diumenge. La tria continuarà (per 0,50 cèntims) amb exemples tan representatius com el de 'París se libère', cartell anònim de la resistència comunista editat pel diari 'L’avant-garde' el 1944; 'Keep calm and carry on', lema del govern britànic per alçar la moral dels ciutadans en cas d’una hipotètica invasió nazi, o 'I want you for the U.S. Army', una crida a allistar-se a l’exèrcit dels Estats Units.
