Publicitat
Publicitat

ART

La temporada d'exposicions a l'espai dedicat a l'artista obre les portes avui

Agramunt o el territori íntim de Josep Guinovart

L'Espai Guinovart obre avui la temporada amb dues exposicions dedicades al mateix Guinovart. A finals d'abril, a més d'obres de l'artista, s'hi podrà veure el treball de diversos artistes joves.

Avui s'inauguren les dues primeres exposicions de la temporada a l'Espai Guinovart. Comissariades per Jordi Antas, Utopia individual: 21 pintures, 3 galeries, 100 cm o 1/299.792.458 de segon i Guinovart llega el lunes proposen un acostament innovador a l'obra de Josep Guinovart (1927-2007) i es capbussen en el vessant més íntim i personal del seu treball.

No ha de ser fàcil muntar-hi una exposició, a l'Espai Guinovart. Les dues grans instal·lacions - El mural i L'era - que l'artista va concebre per a aquest espai deixen poc marge per fer-hi res més. Tot i això, Antas ha sabut treure profit de les tres galeries abans ocupades per les parades, i amb només vint-i-una obres de totes les etapes de Guinovart ha concebut una mostra tan austera com capaç d'activar tota la força i la vigència de la seva obra.

A partir de la metàfora del flux de l'electricitat a què fa referència el títol, Antas ha creat tres conjunts d'obres, cadascun d'ells regit per la seva pròpia lògica. El primer posa l'accent en els intervals. S'hi poden veure sis obres datades entre el 1967 i el 2000 que tenen, totes elles, els caps representats com a protagonistes. Guinovart va treballar en aquest tema als anys seixanta, i el va reprendre l'any 2000, inspirant-se en els poemes de Les decapitacions , de Pere Quart.

La segona galeria, Antas l'ha concebuda com un sol grup, gairebé un retaule, de set obres, també de diferents èpoques. Posades a terra, com si s'arrapessin al territori que tan significatiu va ser per a la biografia i l'obra de Guinovart, interpel·len d'una manera més directa l'espectador. El més suggeridor és, probablement, el diàleg que s'estableix entre Nativitat, del 1950, deutora encara del realisme de postguerra, i Les armes de destrucció massiva , una tela del 2003 que agafa la maternitat del Guernica per fer crítica amb la guerra de l'Iraq.

Finalment, a les obres de la tercera galeria es pot veure una progressió del que és més proper, representat en una sèrie de petits papers manipulats, al més global, exemplificat per dos mapes, un dels Estats Units i l'altre d'Àsia, coberts de granets de fang. Malgrat que Guinovart els va crear el 1978, són encara vigents en la mesura que aborden la dificultat de percebre el món global com un tot.

D'altra banda, la segona de les exposicions es capbussa en el vessant més íntim de la feina de Guinovart. Mentre que la primera es podrà veure fins al setembre, aquesta tancarà les portes el 25 d'abril, per cedir el lloc a les següents exposicions, que mostraran els treballs, entre altres, de Luz Broto, Martín Llavaneras i Mireia C. Saladrigues.

Guinovart hauria fet 84 anys el dia 20 de març. Avui al migdia, per commemorar-ho, la Companyia Teatredetics escenificarà poemes que J. Corredor-Matheos, Blai Bonet i Pere Quart li van dedicar.

Més continguts de