Aias obre el cicle Estrella Girls

BarcelonaLa història del trio femení de Barcelona Aias és un conte de fades pop del segle XXI. “Les nostres parelles feien 30 anys, volíem muntar-los un concert sorpresa, estàvem pensant de quin grup i vam pensar que podíem fer-lo nosaltres, però el problema és que no sabíem tocar”, explica Gaia Bihr, francesa nascuda a Corea del Sud que fa cinc anys que viu a Barcelona, sobre l’origen del grup, quan l’encara duo Aias va néixer com una sorpresa d’aniversari per a dos dels aleshores membres del grup Nisei. “Teníem tres setmanes per aprendre a tocar, la Laia la bateria i jo la guitarra elèctrica, i per composar i assajar d’amagat. Va ser una broma, i per això vam triar el nom d’Aias”, a partir de Gaia i Laia, “perquè pensàvem que duraria un concert. Però com que ens ho vam passar tan bé, vam pensar que per què no continuar, però sense cap expectativa”.

Quan van tenir deu cançons, inspirades en l’escena indie pop de finals dels 80 i principis dels 90 –“grups com Beat Happening, The Vaselines, The Pastels i The Shop Assistants”–, i en l’escena actual nord-americana de grups de noies que fan pop sorollós de baixa fidelitat –“el concert de Vivian Girls, que vam veure ja les tres juntes al Primavera Sound, va ser una revelació”–, les van gravar i les van penjar al seu Myspace. I gràcies a un afortunadíssim boca-orella, el segell Captured Tracks va sentir les cançons. I Captured Tracks no és només un dels segells més trendies del ja de per si trendy barri novaiorquès de Brooklyn, sinó que a més es va estrenar editant l’EP de debut de Dum Dum Girls, grup clau de l’escena en la qual Aias, en el moment en què van signar un contracte per a dos discos amb els nord-americans, van entrar per la porta gran.

Aias potser no tenien cap expectativa quan van començar. Però quines expectatives tenen ara, des de la cresta de l’onada de la promoció massiva, després de fitxar per a Captured Tracks, d’editar amb ells el seu debut, A la piscina (2010), d’haver fet una gira pel Japó, tenir plans de fer-ho pels Estats Units i fer concerts cada setmana tot i –com Gaia Bihr insisteix– no ser més que unes aficionades? “Seguim amb la mateixa filosofia”, afirma. “No pensem massa i aprofitem totes les oportunitats que ens donen, intentem agafar més experiència, però no fem plans de futur. No ens volem professionalitzar perquè, encara que hem tingut aquesta sort, no sabem tocar molt bé. Som conscients de les nostres debilitats. Tot just fa un any que toquem els instruments, i sabem que això de la baixa fidelitat potser només és una moda. Sempre ens ha guiat la sorpresa, mai no hem pogut imaginar què passarà”.

De moment continuen fent cançons i, respecte A la piscina, ja en tenen quatre de noves. “Les cançons noves tiren més cap al vessant menys naïf del grup”, explica la Gaia. “Són una mica més fosques, hi ha menys oh-oh”. I això és una bona notícia, perquè els millors moments del seu debut són aquells en què Aias s’allunyen del pop gairebé infantil del seu tema homònim, un dels primers que van fer, a favor de les melodies més complexes i les lletres més potents de cançons com La truita i Quan tornis demà. “També hi ha influències de la música soul i dels grups de noies dels 60, com The Shangri-Las i The Ronettes”, que ja se sentien en un altre dels millors temes del primer disc, Tu manes. Tot plegat, “una mica més seriós”, admet la Gaia, “perquè encara que tot va començar com una broma, sabem que ja no és tan de broma com abans”. En l’apartat tècnic, també hi ha millores: “Hem après tres acords més. Espero que després d’un any toquem una mica millor”.

Si voleu, podeu sentir una selecció de cançons de les artistes que participen al cicle en la llista de reproducció Estrella Girls!