Aiguafort grotesc sobre la monarquia
BarcelonaAlberto San Juan i la cooperativa cultural Teatro del Barrio practiquen un teatre polític d’indubtable qualitat i gran interès que ha donat a llum el prodigi naturalista Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas o el fantàstic monòleg del mateix San Juan Autorretrato de un joven capitalista español. El rey és una mena d’indagació històrica sobre la realitat espanyola aixecada al voltant de la figura del monarca feta sota la premissa que el poder sempre troba motius per enganyar els súbdits o ciutadans. Una ficció a partir de fets que ressegueix la vida del rei d’Espanya des de la seva vinguda el 1948 a la cort de Franco fins a la transició a la democràcia. Tot i seguir un cert ordre cronològic, el text navega pel calendari sense restriccions temporals convocant personatges de la vida pública de Franco a Kissinger, d’Adolfo Suárez a Garrigues Walker, de Salvador Puig Antich a Juan Luis Cebrián o Rodolfo Martín Villa.
El rey és un aiguafort grotesc. Un retrat intermitent d’una institució medieval posada al servei d’una ideologia que muta però és manté en la seva essència. Un esperpent d’una ficció reial. La millor virtut de la funció, amb tres actors magnífics, és qüestionar la història oficial i reescriure un relat menys amable i eufòric. Suplir la ignorància imposada. Despullar a la fi el conte sobre la monarquia com a institució per convertir-lo en una tragicomèdia en què el protagonista és víctima també, encara que ni d’això en sigui conscient. Quan El rey treballa sobre un cert distanciament irònic funciona millor que quan tomba cap al sarcasme partidista o quan se serveix del teatre a favor d’un discurs polític. Resulta especialment incisiva quan és més cruel.
