Cultura 07/07/2015

Al Grec també hi ha lloc per a la improvisació i el risc

El festival presenta cinc espectacles escènics que fugen de les convencions

A.r.t.
3 min
01. Els membres de M.I.S. en acció.  02. 2015 com a possibilitat dóna veu a dotze joves barcelonins.  03. El taüt de matrimoni de l’espectacle L’últim cabaret.

BarcelonaHi ha artistes que troben en el risc el seu principal estímul creatiu, lluny d’encotillar-se en una fórmula, per trencadora que pugui semblar. N’hi ha que els agrada improvisar i transitar pels camins evidents i d’altres que són capaços de posar humor als temes més seriosos, com la mort. El festival Grec acull des de demà fins diumenge un conjunt d’espectacles basats no només en el que comuniquen sinó que també impliquen l’espectador. Durant aquests muntatges els espectadors són també testimonis del procés creatiu: la peça es construeix davant seu.

Perejaume i la dansa

Dahrendorf i Sanou s’inspiren en els poemes de l’artista

Què passaria si totes les obres de l’ésser humà cobressin vida durant un instant? Aquesta idea llançada per Perejaume i el seu llibre Pagèsiques són a l’arrel del nou espectacle de Sabine Dahrendorf i Josep Sanou, Epíleg d’un inici (El secret de les meduses). Així i tot, els artistes, més que ser fidels als poemes, s’han capbussat en els pensaments que contenen. “Hem creat un teixit coreogràfic que s’esvaeix davant la mirada”, diu Dahrendorf sobre el resultat d’un procés de creació que ha suposat desconstruir un seguit de danses barroques i les folías espanyolesque les acompanyen. A més de Perejaume, l’espectacle inclou fragments de Shakespeare. L’obra, creada per a quatre ballarins i un actor -Rubén Ametllé-, estarà en cartell al Museu d’Arqueologia des de demà fins divendres.

Improvisar notes i gestos

Moviment d’Insurrecció Sonora (M.I.S.) aterra a la Hiroshima

David G. Aparicio no dirigeix una partitura sinó els músics, en un exercici d’improvisació conduïda durant el qual acaba per sorprendre’s tothom, no només el públic. “Faig senyals als músics i ells els interpreten com volen. Els conec molt bé, els músics, i sé molt bé el que fan i el que no, però els músics també fan propostes pròpies durant l’espectacle”, diu Aparicio. Durant l’actuació a la sala Hiroshima d’aquest dijous, els músics estaran acompanyats de les ballarines Sol Picó i Vero Cendoya.

Escoltar sense prejudicis

La Compagnie des Hommes crea una tribuna per als adolescents

“Hem sigut escoltats sense ser jutjats, tot estava bé, no hi havia res que estigués malament”. Així va definir l’Ingrid, una de les intèrprets de 2015 com a possibilitat, el procés de creació de l’espectacle. El director, Didier Ruiz, va seleccionar una dotzena de nois i noies de Barcelona d’entre 15 i 20 anys per fer, segons va afirmar, “una instantània de la joventut”. No hi ha un text previ, sinó que va sorgir durant els assajos. “L’espectacle és com una partitura on tothom és lliure de prendre la paraula”, subratlla Ruiz. Aquests joves parlen, entre altres temes, de la por al futur, la sexualitat, la ciutat, la política i els canvis que experimenten. Al CCCB, des de dijous fins diumenge.

Teatre sobre rodes

Fonalleras, Serés, Serra, Monsó i Rojals escriuen per a La Reial

La companyia La Reial acostuma a fer teatre en escenaris no convencionals, i en aquesta ocasió han triat l’interior d’un cotxe en moviment, on el públic escolta la història breu que els explicarà el conductor. “Escrivim per a un espai i hi integrem la dramatúrgia”, diu Jordi Centellas, l’autor, juntament amb Laia Alsina Riera. A CaRRoussel, que es representarà des de demà fins diumenge a la plaça Margarida Xirgu, han comptat amb uns còmplices de luxe: els escriptors Josep Maria Fonalleras, Imma Monsó, Marta Rojals, Francesc Serés i Màrius Serra.

Taüts plens de poesia

Kiku Mistu converteix la mort en una experiència poètica

“Per enfrontar-nos a les nostres pors, cal mirar-les de cara i travessar-les”, diu Kiku Mistu sobre els taüts del seu darrer espectacle, L’últim cabaret (The last cabaret). Es tracta d’una instal·lació amb taüts tunejats i un espectacle de cabaret que aborda la mort amb humor i ironia que es podrà veure des de demà fins diumenge al Pati Manning. “Mirem de capgirar un taüt, que és una cosa molt dura i molt claustrofòbica. No tinc cap habilitat artística, així que l’única habilitat que tinc és omplir la meva vida de poesia al màxim”, conclou l’artista.

stats