Publicitat
Publicitat

Albert Serra: "La clau del meu èxit és no donar importància a res"

Figures "Se'm va acudir unir Hitler i Eckermann per casualitat" Proves "Vaig anar a Berlín per escollir actors professionals i són nefastos" Irreverent "Al món de l'art hi ha tonteria, excés de llibertat"

¿Per a la Documenta has fet canvis en el teu cine?

No per estar a la Documenta, sinó bàsicament pel fet de fer una pel·lícula de 200 hores i d'haver d'adaptar un text literal. Aquesta pel·lícula no té cap de les característiques que tenien les altres, sobretot pels actors, que no poden improvisar i estan cenyits a un text en alemany, que, a més, jo no entenc. Bé, ho entenc perquè segueixo la traducció, però no en puc apreciar els matisos. Aquí em fixo en aspectes a què abans no havia donat importància.

Això és una marató fora de mida?

Per a mi no. Les altres pel·lícules, tot i ser més curtes, eren més complicades. Només al principi, que es van haver de preparar els decorats i no teníem cap contacte ni experiència amb els actors i havíem de tenir una part feta per a la inauguració, es va crear una pressió suplementària absurda, perquè el millor de la pel·lícula està precisament en l'evolució i la visibilitat del que fem. A partir del tercer dia tot ha sigut senzill.

Per què en alemany i amb aquests tres personatges?

Va ser una elecció bastant arbitrària. Com que era per a la Documenta vaig pensar en autors alemanys, amb temes de cultura i història alemanya, i se'm va acudir unir Hitler i Eckermann una mica per casualitat. Després hi vaig afegir Fassbinder, que hi tindrà un paper menys important, i també hi serem nosaltres mateixos i el nostre pas per Kassel. Alguns comentaris crítics tindran origen en Fassbinder, però la tercera ambientació serà Kassel 2012. No serà Munic 1972.

Els teus actors són crítics d'art, comissaris i treballadors de la Documenta. Quins comentaris et fan?

No m'ha arribat res ni tampoc m'interessa. I els actors escollits val a dir que eren l'única gent que coneixia, que eren aquí i que em queien bé. Sobretot perquè no eren actors professionals. Vaig anar a Berlín per escollir-ne alguns. Tenia aquest prejudici fals: que a causa de la gran quantitat de text seria millor que fossin professionals, quan és al contrari. Imagina't si són nefastos: no em van agradar i vaig tornar a Kassel convençut que ho havia de canviar.

Per a molts artistes Kassel és la culminació d'una carrera. ¿I per a tu què significa?

Per a mi no significa absolutament res. No hi dono gens d'importància. Vaig allà on em conviden, i si és un lloc que aparentment té prestigi, doncs millor. De fet la clau del meu èxit és no donar absolutament cap importància a res.

En el llibre Cine i literatura Pere Gimferrer afirma que no es poden fer adaptacions cinematogràfiques fil per randa. I tu estàs fent justament això.

El que estic fent ara ni jo mateix ho sé. No ho qualificaria d'adaptació del llibre. M'és absolutament indiferent el contingut del llibre, de fet, moltes de les imatges que acompanyen les paraules no hi tenen res a veure, fins i tot funcionen com a contrapunt, com a lluita dialèctica. Diguem que això que fem no és una pel·lícula, sinó una cosa per a museus, més conceptual. El món de l'art, amb aquesta tonteria que hi ha, o per aquesta llibertat, digue-ho com vulguis, o excés de llibertat, em permetia fer-ho. No sé encara fins a quin punt és interessant. S'ha de veure en la seva totalitat. Com a concepte és interessant i com a plasmació pot ser-ho. Per això es fa: si se sabés el resultat no es faria.

¿En el món de l'art hi ha molta tonteria?

Com a tot arreu, però en l'art contemporani hi ha aquesta idea del tot s'hi val, que és una idea que caracteritza l'art a partir dels anys 80. I no vull dir que sigui negatiu. Jo tota la vida he somiat que per a tot el que fes, tot s'hi valgués. I m'agradaria que es pogués aplicar a tot.

Més continguts de