Publicitat
Publicitat

Música

Albert Pla i Pascal Comelade editen el disc 'Somiatruites'

Comelade a Pla: "Jo sóc el plat combinat i ell el producte de mercat"

"No se si portem cinquanta o cent concerts". El duet Comelade-Pla ha perdut el compte. Arran de la gira 'Somiatruites', tots dos fan una valoració molt positiva de la combinació instrumental i lírica, encara que quan van arrencar la gira no tenien pensat treure un disc. Ara ho fan

Quina va ser la idea inicial, fer el disc o l'espectacle 'Somiatruites'?
Pascal Comelade: Aquest disc és un gran combinat de casualitats. Primer l'Albert agafa material instrumental meu de discos anteriors, i a partir d'allò comença a muntar el 'Somiatruites', fem una gira i després sorgeix aquest disc. Però en cap moment es pot considerar aquest disc com la representació exacte de l'espectacle. No és la gravació de l'espectacle, sinó que són adaptacions dels temes.

Com heu fet el pas de l'espectacle al disc?

Albert Pla: Primer teníem l'espectacle amb unes cançons. I com que s'han creat altres cançons, músiques i lletres ha permès que anessin sortint més concerts i més temes per arrodonir l'espectacle. De tots aquests temes se n'ha fet un disc amb cara i ulls que resumeix aquest any.

L'espectacle estava concebut com un tot, però al treure dos CDs un en castellà i l'altre en català, el concepte ha canviat?
A.P. : Tot el que ens ha passat ha estat sense voler. Primer vàrem fer un concert, després, cançons especials, seguidament la gira, després vàrem anar per Espanya i, per tant, cançons noves en castellà. Finalment es va gravar el disc, i ara ens trobem en aquet punt.

Qui és la figura del Somiatruites? La reivindiqueu?
A. P. : El somiatruites és el que somia despert, i aquest espectacle va d'això: coses que es poden somiar abans d'anar a dormir quan encara estàs despert.

Quina diferencia hi ha entre somiar despert i somiar adormit?
A. P. : Jo somio millor despert (riu).
P.C.: Quan somies despert tens una mica més de control sobre el què somies.

Albert pla fa les lletres i Pascal Comelade fa la música. En aquest temps, us heu intercanviat els rols?

P. C. : No. Jo només li vaig deixar un piano gravat.
A. P. : Ell em va deixar un piano i jo li vaig tornar un piano amb veu.

D'on surt la idea de posar-vos a treballar junts?
A. P. :Tot neix de les coses que em suggereixen de la musica d'en Pascal. Sobre la seva música construïm un dels mil móns que es podrien construir.

I a tu Pascal, et va interessar que fos l'Albert qui poses la lletra?
P. C. : I tant. Jo en aquest cas només agafo el paper del compositor, ni el de d'intèrpret ni el de productor.

Què és el que t'interessava més del punt de vista de l'Albert a l'hora de crear cançons?

P. C. : La manera de conduir i construir les coses. Aquest disc és una barreja. Jo seria el plat combinat i ell la cuina casolana amb productes de mercat.

La cançó d'Antònia Font és un elogi o una crítica?
A. P. : És una cançó que vaig fer amb molt d'afecte. Amb el Joan Miquel tenim certa amistat, i no vaig poder evitar dedicar-li aquesta cançó, pensant en ells. De fet, després em va enviar un missatge telefònic que deia "Ets un fill de puta encantador".

Com ha estat el tema de combinar agendes?
A. P. : Ha estat difícil, però jo sincerament m'esperava fer dos, tres o quatre concerts, però ja en portem cinquanta o cent, se me n'han anat de les mans.

Teniu pensat continuar fent altres coses junts?
P.C. : Deixem la porta oberta.

Podia haver-hi un següent 'somiatruites'?
P.C. : Una segona part no hi haurà, a mi no m'interessa repetir les bones coses. Pot haver-hi un següent disc.

Més continguts de