Publicitat
Publicitat

Alè de drac

GIRONA. Falten quatre dies per Sant Jordi. Passem el dijous fent entrevistes esperant que sigui l'hora de la presentació. Al migdia veig el Guillem Terribes, de la Llibreria 22. Mentre preparem l'acte del vespre parlem de la notícia del dia, Ramon Rovira ha rebutjat el càrrec de director de TV3, i també dels rumors que ballen. Per sortir de dubtes el Guillem truca a la Mònica Terribas. Diu que quan marxi es vol prendre temps per pensar. Es fa difícil acceptar que el seu sigui un càrrec polític. Quan un ha fet bé la feina, com és el seu cas, costa d'entendre que després de recuperar el lideratge d'audiència, malgrat les retallades, sense perdre qualitat, siguis bandejat sense tenir veu ni part en el teu llegat. El Guillem s'acomiada de la seva cosina i puc sentir la seva veu telefònica enviant petons per als amics i agraint-me la dedicatòria al llibre que li he fet arribar.

LA PLUJA. Mitja hora abans de la presentació comença a ploure amb ganes. De totes maneres la 22 és plena de gom a gom. Moltes cares conegudes i treballades pel temps. Antics companys d'escola, d'institut, de carrers i d'escenari compartim espai entre els llibres. Comença el Guillem i després el periodista Xavi Castillón amb un llibre de The Clash en una mà i a l'altra el volum que comparteixo amb el fotògraf David Julià. Tot seguit parla un emocionat Jaume Rufí, autor de L'Empordà i Podré tornar enrere , entre altres perles, i company de descobriments postadolescents. Quan m'arriba el moment engego amb una carta que em va escriure l'autor tocat per la tramuntana, l'any 85: " Hi Gerard, qüestionable ploramiques reconvertit en fidel servidor de l'ordre mesquí i liberal, et saluda l'impenetrable Cocolíder fí-fí amb mal de cap i sentiments de llamborda del carrer Nou del Teatre", més tard rebatejat carrer dels Torrats. "Tots aquí a Tallahassie estem molt orgullosos de tu, no cal dir que la Betty Boop espera veure't arribar a l'estació amb el teu planxat uniforme per anar directes al motel i després a la vicaria. En tot cas esperem que el mal sigui reparable". Quan vaig tornar, la Betty havia marxat amb un punk de Madrid.

FELIÇOS. Sense ànims de nostàlgia acabo parlant altre cop de Quan érem feliços , citant aquell moment en què Rafel Nadal ha de mostrar la ciutat a una convidada i explica que la millor manera de conèixer Girona és sota la pluja. Quan sortim els carrers són molls i fa fred però ja no plou. Rafel Nadal em dóna les gràcies pel telèfon del Guillem, i al cap d'uns dies ho tornarà a fer en persona quan ens trobarem davant l'Hotel Fuster del passeig de Gràcia el dia abans que sant Jordi senti el foc del drac al clatell. No hauria d'estranyar tant dir que un treball t'agrada, si està ben fet.

ROSES I... Del meu primer gran dia entre monstres, em quedo sobretot amb la conversa amb el gran Espinàs, amb 58 Sant Jordis a les cames. Em comenta que encara el sorprèn la gent. Una dona va demanar-li una firma per a la filla que duia a la panxa i una altra dona per al marit mort, a qui havia regalat un llibre cada any al llarg de la vida junts. El dia s'acaba al Dry Martini, de la millor manera, amb el retrobament després d'anys amb Andrés Calamaro, vell amic i teclista d'un dels discs més roents i infernals de Sopa de Cabra. Autèntic alè de drac.

EL DIT A L'ULL. Estic a punt d'entregar aquest dietari quan sento la notícia del comiat de Guardiola i l'ascens de Tito Vilanova. Els desitjo el millor a tots dos. Estem en bones mans. Que tinguem sort i que santa Llúcia ens guardi la vista! Ara segur que Mourinho s'aprendrà el nom del nou mister.

Més continguts de