Alicia Vikander: “Hollywood funciona com un niu de soroll mediàtic”
actriu, nominada a l’oscar pel seu paper a la pel·lícula ‘La Chica danesa’
BarcelonaEn el volàtil mercat d’estrelles de Hollywood, la sueca Alicia Vikander (Göteborg, 1988) cotitza, als 27 anys, com un dels valors més alcistes del moment. Nominada a l’Oscar i al Bafta per la seva encarnació de la pintora Gerda Wegener a La chica danesa, suma una segona candidatura als premis de l’Acadèmia britànica pel seu paper de robot intel·ligent a Ex machina, dirigida per Alex Garland. Un any de somni que la nova musa de Louis Vuitton ha rematat amb una aparició a Operación U.N.C.L.E. i amb la participació en la pròxima entrega de la saga de Jason Bourne.
¿L’ha sobtat l’onada d’atenció rebuda en els últims mesos?
Sento que tot forma part d’una gran coincidència, perquè les pel·lícules que he rodat en els últims tres anys s’han estrenat gairebé simultàniament. Em sento aclaparada per tota l’atenció rebuda. Fins fa uns mesos, no estava acostumada a donar entrevistes. Abans em posava molt nerviosa, però ara m’hi començo a familiaritzar. Ajuda molt el fet d’estar orgullosa de les pel·lícules en què he treballat.
I com porta ser una de les fermes candidates als premis Oscar d’aquest any?
Vaig créixer a Suècia i m’he passat tota la vida imaginant com devia ser Hollywood. Ara que el començo a conèixer, veig que funciona com un niu de soroll mediàtic, no només pel que fa als premis. No és una cosa fàcil d’assimilar, però té una cara positiva: l’oportunitat de cridar l’atenció sobre temes importants. Si tota la qüestió dels premis fa que més gent vagi a veure La chica danesa, una pel·lícula que aspira a generar debat sobre la transsexualitat, aleshores estaré encantada.
¿Somiava de petita a ser una estrella del cinema?
No! La meva mare era actriu de teatre a Göteborg i quan vaig deixar el ballet per intentar ser actriu, a Suècia era impensable dedicar-se només al cinema. Vaig començar al teatre i la televisió, i vaig treballar en dues pel·lícules sueques que van circular per festivals. La sort va fer que Joe Wright es fixés en mi per a la seva Anna Karenina (2012). La Noomi Rapace [la protagonista de la saga Millennium ] tot just començava una carrera internacional, però fins aleshores els actors suecs no aspiràvem a treballar a l’estranger. Ara l’única frontera és l’idioma.
El seu anglès és perfecte.
Ja porto quatre anys fora de Suècia. Parlo molt més anglès que suec. Aquest matí he fet una entrevista en suec i no trobava les paraules! Pel que fa a la feina d’actriu, penso que és totalment necessari dominar l’idioma en què treballes. A l’hora de fer una escena molt emocional, l’idioma no pot convertir-se en una barrera: t’has d’expressar amb total naturalitat.
A la pel·lícula La chica danesa interpreta una pintora danesa que parla en anglès.
Sí, és un mica estrany. Hauria preferit fer la pel·lícula en danès. En qualsevol cas, ha sigut fascinant recrear l’imaginari danès. Com a sueca, crec que els escandinaus compartim moltes coses.
Com va preparar el paper de Gerda Wegener?
D’una banda, tenia la novel·la en què es basa la pel·lícula, però s’hi planteja una aproximació força lliure a la figura de la Gerda. Amb la idea de ser fidel a la realitat del personatge, vaig investigar molt sobre la seva vida i obra. Vaig estudiar pintura per tenir una certa noció del que se sent en el procés de creació. I també vaig tenir l’oportunitat d’establir contacte amb gent de la comunitat transsexual, un fet que em va marcar profundament. La Gerda és un personatge complex i fascinant: va alliberar el seu marit per permetre la seva transició sexual, i en paral·lel va lluitar per mantenir viu un matrimoni que semblava condemnat a la destrucció.
La veurem a la nova entrega de la saga Bourne. Què li sembla treballar en grans produccions?
Quan valoro els projectes, no penso en termes d’escala. M’interessa explorar personatges interessants i treballar amb gent amb talent. En aquest sentit, la nova entrega de Bourne ho té tot: un personatge diferent dels que he interpretat fins ara i un director, Paul Greengrass, capaç de fer un cinema d’entreteniment que planteja interrogants sobre el món contemporani. El nou Bourne reflexiona sobre el concepte de privacitat en l’era post-Snowden i una part de la trama transcorre a la frontera entre Grècia i Macedònia.
