L'humor d'Alphonse Allais, redescobert
L'antologia de relats breus que ha traduït i seleccionat Joan Casas i la publicació d'una de les novel·les del periodista i escriptor Alphonse Allais permeten recuperar una de les figures més desconegudes del 'fin de siècle' francès
BARCELONA"L'extraordinari talent d'Alphonse Allais pel relat curt humorístic –en va escriure més de 1.700– li va permetre viure de la ploma", escriu Joan Casas a la introducció de Fumisme, l'antologia que ha publicat recentment a Edicions de l'Albí. Va ser el propi Alphonse Allais (1854-1905) qui va batejar el sentit de l'humor dels seus contes amb el nom de fumisme, un temps després d'haver format part d'un grup d'artistes que es feien dir els Hidròpates –tal com recorda Casas, "aquells a qui l'aigua posa malalts"–.
"Les persones complicades són aquelles que no poden ni bellugar el dit xic sense que sembli que posen en marxa els engranatges més misteriosos", escriu Allais a l'inici de Sancta Simplicitas, en què –a la manera senzilla i inspirada d'autors com Slawomir Mrozek– divideix el món en dues classes de persones, les complicades i les senzilles. "Les persones senzilles (...) són persones que diuen que sí quan s'ha de dir que sí, que diuen que no quan s'ha de dir que no, que obren el paraigua quan plou (i que tenen paraigua), i que el tanquen tan bon punt la pluja deixa de caure. Les persones senzilles van de dret a les coses, si no és que hi ha una barricada que els obliga a fer marrada".
La publicació de Fumisme s'ha avançat a una novetat editorial encara més recent, El capitán Cap. Sus aventuras, sus ideas, sus brebajes (Berenice), on s'explica la història de Cap, una mena de
