Publicitat

Música

Altisent omple el CAT en la presentació del disc 'Ales de pal'

El cantautor de Tremp va debutar acompanyat de Refree, Oriol Roca, Miquel Sospedra i Joan Anton Pich

Més de 300 persones van omplir dissabte el Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona en el debut en directe del cantautor Lluís Torné Altisent, fins ara l'osteòpata de Refree i ja una de les veus més personals de la cançó. Era la nit assenyalada per a la presentació en directe del disc 'Ales de pal', produït per Raül Fernández, 'Refree', i tot plegat va superar les expectatives i alhora va confirmar l'encert de la trobada entre la veu profunda i l'univers poètic d'Altisent, l'atreviment de Refree i la magnífica prestació del bateria Oriol Roca, el baixista Miquel Sospedra i el viloncel·lista Joan Anton Pich. El mateix Altisent, que s'estrena com a cantautor als 56 anys, va explicar que se sentia molt afortunat de poder tocar amb alguns dels millors músics país.

Durant l'actuació, el cantautor va recordar detalls de l'enregistrament del disc que il·lustren perfectament el tarannà del projecte Altisent. La cançó 'Sense instruccions' estava pensada per caminar amb el contrabaix i amb un ritme suau, però Oriol Roca hi va posar "una bateria abstracta". Altisent, en comptes d'arrufar el nas, va acceptar el repte rítmic. Portes obertes a la imaginació, però sense perseguir el virtuosisme, respecte per la paraula i equilibri van ser les claus del concert. La sensació de complicitat dalt de l'escenari es va reforçar amb la disposició del músics en semicercle, amb Altisent al mig però no al davant, la qual cosa va permetre el contacte visual constant entre tots ells.

Manca de prejudicis
Al CAT van sonar les onze cançons del disc, però amb un ordre diferent. Altisent va començar amb 'Cartes' i 'Neteja general', en què ja va quedar fixat el protagonisme que tindrien tant el violoncel com la bateria. Refree va aparèixer a l'escenari a la tercera peça, 'Raval d'amor', adaptació del poema de Maria Mercè Marçal. El caire més mediterrani d'Altisent va arribar amb 'L'equilibrista', una cançó que, juntament amb 'Tarambanes', demostren que la cançó d'autor té tot un recorregut per endavant sense haver de repetir tòpics. D'alguna manera, el que han aconseguit Altisent i Refree és obrir la porta que algunes llegendes de la Nova Cançó havien d'haver obert fa uns quants anys si haguessin sigut més permeables a les idees i la manca de prejudicis dels músics més joves.

Després de 'Tarambanes', una cançó que parla "de les coses impossibles que deixem en el calaix dels somnis, però que ens poden il·lusionar, com el 15-M i l'Onze de Setembre", Altisent va tancar el bloc principal del concert amb 'Només et tinc a tu', basada en els versos de Miquel Martí i Pol.

En el bis va estrenar dues cançons: una adaptació de la poeta Montserrat Abelló, que Altisent va tocar només acompanyat de Refree, i, ja amb tota la banda, 'Exitus', una divertida peça sobre un músic suplent que un dia té l'oportunitat de tocar el triangle amb una orquestra. Al final, esclar, Altisent va recordar que tot plegat era gràcies a "les cervicals i les lumbars" de Refree, que encara avui mira de redreçar. L'esquena queixosa d'un ha permès conèixer les cançons de l'altre.

PUBLICITAT