Alvar Aalto: l’arquitecte que va humanitzar el racionalisme

BarcelonaEl finlandès Alvar Aalto (1898-1976) està considerat un dels grans mestres de l’arquitectura del segle XX. ¿Però quina és la vigència del seu llegat en ple segle XXI? “El centre de les seves obres era l’usuari, amb tots els seus sentits, i no les formes”, va explicar ahir Mateo Kries, el director del Vitra Design Museum. Aquesta institució i el Museu Alvar Aalto són els organitzadors de la gran retrospectiva de l’arquitecte que es pot veure a partir d’avui al CaixaForum de Barcelona. La mostra, titulada Alvar Aalto 1898-1976. Arquitectura orgànica, art i disseny, repassa una trajectòria de 50 anys a través de 350 peces, entre maquetes, mobles, dibuixos i fotografies. A Barcelona l’exposició incorpora un àmbit, comissariat per l’arquitecte Enric Granell, dedicat a la visita que Aalto va fer a la ciutat i a Madrid el 1951. Aleshores ja era considerat un mestre i els arquitectes joves catalans i espanyols van trobar en la seva figura un nou impuls per recuperar la modernitat que havia quedat estroncada per la Guerra Civil.

Al llarg de la seva trajectòria Alvar Aalto va firmar més de 500 projectes de tipologies molt diverses en 18 països, sobretot a Islàndia, on destaquen el sanatori antituberculós de Paimio i el Palau de Congressos d’Hèlsinki, entre moltes altres obres. “Té una posició molt especial dins el moviment modern -va afegir Kries-. Era molt escèptic amb l’arquitectura de vidre i tubs d’acer, amb un llenguatge arquitectònic anònim i globalitzat. Per això va introduir materials com el maó i la pedra natural en l’arquitectura moderna i va defensar que els edificis s’havien de relacionar amb el context”. Aquest afany d’experimentació amb els materials té un dels seus punts àlgids en la casa d’estiueig que l’arquitecte es va construir a Muuratsalo: a les façanes s’hi poden observar diferents tipus de maó i rajoles.

“Més que les formes orgàniques, Aalto tenia una concepció dels ambients orgànica. L’ésser humà, segons el seu ideari, percep amb tots els sentits, i la llum, el so i el tacte també són importants”, va subratllar Kries.

La natura vista pels artistes

El conservador en cap del Vitra Design Museum, Jochen Eisenbrand, comissari de la mostra, que estarà oberta fins al 23 d’agost, ha fet dialogar els edificis d’Aalto amb obres d’artistes com László Moholy-Nagy, Jean Arp, Alexander Calder i Fernand Léger per posar en relleu la complexitat de la seva relació amb la natura a l’hora d’incorporar-la als edificis. Aquesta relació entre arquitecte i artistes no és casual: la Villa Mairea, a Finlàndia, i la Maison Louis Carré, a França, van pertànyer a dos col·leccionistes, i Artek, l’empresa de mobiliari que va fundar, també va gestionar una sala on van exposar artistes d’avantguarda.

El mobiliari constitueix un dels àmbits destacats de la mostra. Alguns dels dissenys d’Aalto encara es comercialitzen i són tan coneguts que a YouTube hi ha tutorials per convertir un tamboret d’Ikea en un dels seus. L’exposició també inclou pintures del mateix Aalto. Destaquen, més que pel seu valor artístic, perquè són un mitjà per experimentar amb textures i colors.