Publicitat
Publicitat

Amic Jordi, encara hi ha combat

Lluís Llach i Sílvia Bel es troben abans per comentar la jugada. Ells dos, que van compartir l'escenari del Lliure amb Jordi Dauder per retre homenatge a Miquel Martí i Pol, aquest dilluns hi tornaran per homenatjar Dauder. Gira la roda del temps i s'acosta silent el moment de les ombres, per dir-ho en paraules d'en Lluís. El cantant i l'actriu llegiran el poema Lletra a Dolors , aquell que comença i acaba dient "em costa imaginar-te absent per sempre". Pensen massa tard que haurien pogut demanar un piano, però no caldrà. L'acte serà auster i intens, una mica com en Jordi, que era "contingut i radical alhora", segons recorden els seus companys.

Arriben al teatre Enric Majó, Vicky Peña, Pere Portabella i Carme Sansa. "Volem que sigui una cosa molt informal, d'uns amics que ens trobem per dir adéu al Jordi", els explica Joan Maria Gual, que farà de conductor. A l'hora de la veritat, però, tots es neguen a dir-li adéu. Els costa imaginar-lo absent per sempre. Fins al punt que acabaran brindant amb vi "a la salut" de l'actor, amb l'Himne de Riego com a banda sonora.

Una gran bandera republicana presideix l'escenari. I una paraula es repeteix: compromís. Amb la vida, amb la feina i amb les idees. Jordi Dauder era compromès i rialler. "La seva rialla m'ajuda a conjurar la tristesa i el dolor", confessa Vicky Peña. Enric Majó ens regala dues anècdotes. Una: "La nit del 23-F en Jordi estava picant a les portes del Palau de la Generalitat perquè li donessin armes". Dues: "Durant una preestrena, ell havia de dir: la mare vol que l'enterrin dreta. Amb els nervis, va dir: vol que l'enterrin viva. Va reaccionar amb una rialla més forta que totes les vostres juntes".

Abans del brindis es projecta un vídeo emmarcat per la cançó llachiana Abril 74 . Perquè sí, encara hi ha combat. Visca la República.

Més continguts de