Publicitat
Publicitat

Llibres

L'autora barcelonina publica el llibre de memòries 'Manifiesto personal'

Ana María Moix demana als polítics que recuperin el poder de decisió

L'escriptora barcelonina Ana María Moix dibuixa gairebé de manera "apocalíptica" el món actual en la seva última obra, 'Manifiesto personal', en la qual demana que "els polítics recuperin el seu poder de decisió enfront del món financer"

L'obra és "un intent d'abordar els problemes que avui es viuen a les cases i des del punt de vista ciutadà, però sense fer un assaig sociològic". Amb aquest enfocament, afegeix, Manifiesto personal (Ediciones B) és "una barreja de reportatge, periodisme, assaig sociològic i polític" en la que construeix personatges que es troben al forn o a la cantonada del seu barri.

Segons la seva opinió, la crisi econòmica que ens tenalla no és més que la conseqüència de "la crisi humana que vivim des de fa trenta anys". Per Ana Maria Moix la pèrdua dels valors essencials de la convivència, de la solidaritat, de com educar els nens, el tracte que es dóna a la gent gran, són alguns dels símptomes d'aquesta crisi humana, a la qual se suma, sosté, "el problema de la desafecció política, que ja s'anunciava des de fa 20 anys i que ens porta a una democràcia anèmica".

De tots els problemes que avui ens afecten, Moix creu que l'atur juvenil és un dels més terribles: "Joves que tornen a casa, perquè no poden subsistir, que no tindran temps per cotitzar a la Seguretat Social, que no contribueixen a Hisenda , que no podran formar parelles ni tenir fills, que constitueixen, en definitiva, una generació perduda".

"Durant el franquisme exportàvem mà d'obra barata i ara manem fora gent molt qualificada que estan investigant a Gran Bretanya o els EUA, o que troben oportunitats en països emergents com el Brasil o l'Índia", recorda. La crisi de valors també ha afectat el pla familiar "des d'aquella època narcisista del "tant tens, tant vals" que va propiciar la negligència de l'educació dels nens", comenta Moix, per a qui "en l'actualitat es cria bé els nens -són dels més obesos-, però no se'ls educa".

Ana María Moix fa en el seu llibre una defensa de l'estat del benestar –"l'espanyol no era el de Suècia o Alemanya", adverteix–, una invenció d'Occident després de la II Guerra Mundial per evitar que hi hagués una revolució com la soviètica, però, apunta, "quan va caure l'URSS el capitalisme va tenir via lliure fins al punt que avui manen els financers i no els polítics". Davant d'aquesta realitat, Moix demana als polítics que recuperin el paper de governants i "que decideixin ells si baixen o no les pensions als aturats o la gent gran, no uns senyors de Nova York, Gran Bretanya o d'on siguin que es dediquen a enfonsar països".

No oculta Moix seves simpaties pel moviment del 15-M, que espera que no s'aturi, i li sembla "increïble que els polítics, que no tenen programa, retreguin al moviment dels indignats que no el tinguin". Vol pensar Moix que "la victòria de Rajoy en les pròximes eleccions no està cantada, però per a això la gent d'esquerra ha d'anar a votar".

Després de Manifiesto personal , a Moix, que ja ha començat una nova novel·la, li agradaria escriure alguna cosa còmica, tot i que reconeix que "s'ha de tenir un talent enorme per provocar el riure en el lector".

Més continguts de