Publicitat
Publicitat

CINEMA

Sala defensa que el Codi Penal espanyol castiga l'ús virtual d'imatges de nens, però sempre que els nens siguin reals

Ángel Sala aporta el 'making of' d''A serbian film' per demostrar que no es van fer servir nens

Durant la seva declaració com a imputat, el director del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha negat que la pel·lícula 'A serbian film' sigui pornogràfica i ha aportat el 'making of' del film per demostrar que no es van fer servir nens sinó ninots en la seva realització

Ángel Sala ha declarat avui com a imputat davant el jutjat d'instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú arran d'una denúncia de la Fiscalia per haver permès l'exhibició de la pel·lícula A serbian film, del director serbi Srdjan Spasojevic, que inclou algunes crues imatges de sexe i violència amb menors. El director del festival està imputat per un delicte de l'article 189.7 del Codi Penal, que castiga amb fins a un any de presó la producció i exhibició de material pornogràfic en què, encara que no s'hagin utilitzat directament menors, s'utilitzi la seva veu o imatge alterada o modificada.
Això no obstant, Sala ha mantingut avui davant la jutge que les imatges de menors que apareixen en les escenes de sexe d 'A serbian film van ser realitzades amb fragments de maniquins, no amb nens reals, i que el nounat que al film és penetrat per un adult no era més que un ninot de plàstic. Per demostrar-ho, la defensa d'Ángel Sala ha aportat avui al jutjat les cintes dels making of de les polèmiques imatges de la pel·lícula, que es va projectar els passats dies 14 i 16 d'octubre en el Festival de Sitges, encara que la seva posterior exhibició en la Setmana de Terror de Sant Sebastià va ser prohibida per ordre judicial.
La tesi de la defensa d'Ángel Sala es basa en què el Codi Penal espanyol castiga l'ús virtual d'imatges de menors en pornografia infantil, però sempre que aquests nens siguin reals.
Un altre dels arguments que ha esgrimit avui el director del Festival de Sitges és que A serbian film no és una pel·lícula pornogràfica –un concepte poc definit des del punt de vista jurídic– i prova d'això és que s'ha exhibit amb normalitat en certàmens d'arreu del món, fins i tot al conservador estat nord-americà de Texas.
A més, ha afegit l'imputat davant la jutge, la pel·lícula ha circulat en mercats comercials i, concretament, va estar a la venda en el Festival de Canes, segons les mateixes fonts.
Ángel Sala ha ressaltat davant la jutge els set principals premis que ha obtingut la pel·lícula, guardonada en festivals de Mont-real, Porto i Sèrbia, entre d'altres, i que narra la història d'una antiga estrella del porno a qui un director ofereix rodar una pel·lícula d'"art nu" a canvi d'una elevada suma de diners.
El director del Festival de Sitges ha sostingut també avui que la projecció de l'obra de Srdjan Spasojevic no va provocar cap queixa en el certamen, pel que es va decidir mantenir les següents exhibicions, encara que ell mateix va avisar en la roda de premsa de presentació del certamen que no pensava veure-la de nou per la seva cruesa.
En declaracions a la premsa a la seva sortida del jutjat, Ángel Sala ha dit sentir-se "molt orgullós" de totes les programacions del Festival de Sitges, també les dels seus predecessors, i ha explicat que aquest certamen, "culturalment molt apreciat", mai ha pretès ferir la sensibilitat de cap col·lectiu.
El director ha insistit que el programa de l'última edició del Festival de Sitges no incloïa continguts que "poguessin afectar la indemnitat del menor".
Sala ha agraït el suport que li ha mostrat el món del cinema arran de la seva imputació per la projecció d' A serbian film, pel·lícula que va rebre el Premi Especial del Públic en el Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Sebastià "per convertir-se sense ser projectada en símbol de la llibertat d'expressió".
La notícia de l'exhibició del cruent film va arribar a la Fiscalia de Barcelona a través de la Fiscalia de Menors de Madrid, que va connectar amb ella després de rebre una primera demanda de la Federació d'Associacions per al Maltractament Infantil, a la qual després es va unir la Confederació Catòlica Nacional de Pares i Família i d'Alumnes (Concapa).

Més continguts de