Publicitat
Publicitat

El Museu de l'Empordà li dedica una exposició amb motiu del centenari

Ángeles Santos: una artista mística, rebel i màgica

Ens situem l'any 1928 a Valladolid, una ciutat de províncies que malgrat tot tenia una vida cultural efervescent. L'artista Ángeles Santos, nascuda a Portbou el 1911, s'hi havia traslladat l'any abans amb la família perquè el seu pare era agent de duanes i havia de canviar de destinació cada quatre anys per evitar que l'arrelament li pogués fer saltar el rigor de la feina. Li deien Angelita, però ella, com es pot veure en un autoretrat que es va fer aquell any, ja no se sentia una nena. En aquesta pintura dedica a l'espectador una mirada de fit a fit tan poderosa com serena i la camisa negra amb què es va retratar, una mica escotada, insinua que ja era conscient de la seva bellesa i dels seus atributs, i que no se n'amagava. Potser va madurar més de pressa que altres adolescents perquè l'evolució fulgurant que començava a experimentar el seu art també es va escolar en el seu caràcter. Un any després de pintar aquest autoretrat va participar en el IX Salón de Otoño de Madrid i va deixar tothom bocabadat amb Un món, un dels puntals de les avantguardes espanyoles.

"Ángeles Santos va fer en dos anys el que altres artistes no arriben a fer en vint", afirma Anna Capella, la directora del Museu de l'Empordà. En aquest museu de Figueres actualment s'hi pot veure, fins al 2 de setembre, Ángeles Santos. Pintura , una exposició organitzada per celebrar els cent anys de l'artista. Aquest museu custodia una altra de les obres més importants de l'artista, La Terra , l'única que es pot vincular a Un món . Entre l'estiu del 1928 i la primavera del 1930, Santos va crear 60 obres, de les quals només se'n conserven una trentena. Aquestes pintures demostren com l'artista va assimilar precoçment i d'un manera personal moviments com la nova objectivitat alemanya, el realisme màgic i el surrealisme.

Les dues vides d'Ángeles Santos

Les escenes celestials que es poden veure a Un Món i a La Terra es van acabar convertint en un infern en la biografia d'Ángeles Santos, germana del crític d'art i poeta Rafael Santos Torroella. La febre artística no parava de créixer i va acabar pintant de manera obsessiva i gairebé sense ni menjar. Finalment tots aquells esforços, que personalitats de la rellevància de García Lorca, Jorge Guillen i Ramón Gómez de la Serna havien rebut amb elogis, li van passar factura. Va arribar a pensar a fugir de casa i suïcidar-se, i els pares la van ingressar en una residència psiquiàtrica.

Després de quatre anys d'inactivitat, quan Santos va tornar a agafar els pinzells es va allunyar del camí avantguardista per obrir-ne un altre de més acadèmic. Com s'hauria desenvolupat la seva carrera si no hagués viscut aquella crisi? "No podrem saber si s'hauria apagat ni quan", diu Josep Casamartina, el principal expert en l'obra de Santos. "No va ser l'única, altres surrealistes van començar a fer obres més convencionals als anys trenta per poder subsistir".

Retorn a l'art

El 1935, un any després de tornar a pintar, Ángeles Santos va conèixer el pintor Emili Grau Casas. Es van casar l'any següent. L'estil amable de les seves obres va representar un bàlsam per a Santos, que, malgrat que gaudia de la repercussió que van tenir les seves obres de Valladolid, volia deixar enrere aquella etapa.

L'exposició del Museu de l'Empordà demostra, també, que Santos no es va tornar a acostar a les avantguardes amb l'exposició d'alguns retrats que va fer a Figueres entre 1947 i el 1959.

Ángeles Santos es pot considerar una artista tan castellana, per la seva etapa decisiva a Valladolid, com catalana. Ja era coneguda arreu des de la seva participació a la Biennal de Venècia del 1936. A Catalunya, recorda Casamartina, se la va començar a reivindicar arran de la seva participació, el 1968, al VI Saló Femení d'Art Actual amb obres dels anys trenta. Amb tot, les seves obres més emblemàtiques es troben al Museu Reina Sofia, perquè als anys noranta les negociacions entre la família i el MNAC no van arribar a bon port.

Més continguts de