Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

La companyia madrilenya canvia de registre a l'obscura i introspectiva 'Penumbra'

Animalario ensenya les seves pors

El Teatre Lliure acull de dimecres a diumenge el final de gira de Penumbra, l'últim espectacle de la companyia Animalario. La por i la violència acorralen una família en una caseta prop del mar.

Animalario ja té quinze anys de trajectòria, però continua funcionant a l'antiga. Abans d'encarar una obra nova de creació original es concentren en uns tallers d'investigació. No hi ha apriorismes: "Partíem de zero. Vam convocar els Juans [Cabestany i Mayorga, dramaturgs] i tot l'equip actoral que hi participaria però sense saber què volíem fer. Teníem una lleugera idea del tema i el tractament -explica el director Andrés Lima-. Però fixa't com de diferent ha sortit perquè el tema era la classe obrera, i el tractament, la revista! Al final ha quedat Penumbra,que podria ser just el contrari".

Animalario fa un gir en la seva trajectòria. Després d'espectacles en què la crítica social i el teatre documental els havia donat el crèdit de la crítica i el públic, aquí han optat per "mirar cap endins". Així va sorgir la pregunta clau, instigadora del muntatge: "Què és el que us fa més mal?" I a partir d'aquí expliquen una història que és plena de racons foscos.

La por i l'origen de la violència

Una caseta de platja acull una família: pare, mare, fill i un fantasma (Alberto San Juan, Natalie Poza, Luis Bermejo, que manipula un nino, i Guillermo Toledo). "La família va ser inevitable quan vam començar a parlar de nosaltres. Les pors més abstractes sorgeixen en la infantesa. També teníem ganes d'explicar el món en què vivim i com ens sentim als nostres fills sense mentir-los", diu Lima. A la família de Penumbra hi ha un tabú: el nen fa anys que no baixa a la platja i no se sap ben bé per què. "L'obra tracta de la por, la por que ens impedeix relacionar-nos o que fa que ens relacionem amb violència. Hi ha tot un món abstracte de relacions amoroses, fraternals i familiars que ens condicionen molt, a la vida. Sense voler-ho, sempre acabem parlant de la violència i del seu origen, que és la por", resumeix el director.

Les interpretacions psicoanalítiques que es vulguin fer de l'obra (i que n'ha fet la crítica madrilenya) depenen de cadascú, tot i que el director se'n desmarqui: "Aquesta obra potser té un to més psicològic que d'altres, però somiar i imaginar no té res a veure amb la psicoanàlisi sinó amb les sensacions i les emocions. Tot el teatre és terapèutic. No sé si cura, però entreté. I va directe al cor i a les entranyes. Quan ho raones i et preguntes si és un somni, el passat o qui és el fantasma és quan et despistes -opina Lima-. És com intentar explicar-te una pel·lícula de Buñuel o de David Lynch".

Una gira en plena crisi

Penumbra es va estrenar al gener i tancarà la gira al Lliure de Montjuïc, de dimecres a diumenge. Una gira que ha estat més traumàtica que mai per l'impagament dels ajuntaments. "És un problema greu. A tot arreu, i també a Catalunya, l'estat es va erigir com a empresari-pare. Els grans teatres són públics i em sembla extraordinari -diu Lima-, mentre l'administració pagui i busqui solucions". "Penumbra reuneix la gent que és la base d'Animalario, però no et puc negar que també respon als moments en què vivim: més de quatre actors és la ruïna", es queixa Andrés Lima, fent de portaveu d'un sector i una companyia que agrupa alguns dels actors amb més talent i més populars de l'Estat i dos dels dramaturgs més reconeguts. "Sort que tenim un moment creatiu bo, perquè el moment productiu és terrible, entre la crisi i la voluntat política que hi ha al darrere", lamenta.

Animalario ja treballa en El montaplatos, de Harold Pinter -"una obra de transcendència social i política", exemple del que els interessa-, i ja en té una altra de creació al calaix. Si Déu vol.

Més continguts de