Publicitat
Publicitat

La Universitat Pompeu Fabra obre la 'Sala de Reflexió' de Tàpies per retre-li homenatge

L'artista català va crear un espai amb una atmosfera de reflexió i meditació. Hi ha reunir diverses obres pròpies i va omplir un dels murs laterals de cadires de boga com a metàfora de l'ascensió espiritual

La Universitat Pompeu Fabra obre la Sala de Reflexió d'Antoni Tàpies del campus de la Ciutadella de la UPF des d'avui mateix i fins al 16 de febrer per retre homenatge a l'artista, que va morir ahir als 88 anys.

L'espai, que l'autor de 'Núvol i cadira' va crear el 1996, estarà oberta avui (fins a les 19.00 hores), els dies 8, 9, 10, 13, 14 i 15 de febrer (de 10.00 a 19.00 hores) i el 16 de febrer (de 10.00 a 14.00 hores).

El 1993 Antoni Tàpies va rebre l'encàrrec de crear un espai al campus de la Ciutadella, que aleshores estava en construcció. El desembre de 1996 es va inaugurar l'espai, que té l'aparença d'una cripta soterrada. Tàpies va dissenyar l'espai i hi va reunir una sèrie d'obres pròpies –'Díptic de la campana' i de l'escultura 'Serp i plat'–  per contribuir a crear una atmosfera de reflexió i meditació. Tàpies va intervenir, a més, en la col·locació de la vintena de cadires de boga que hi ha penjades en un dels murs laterals, que simbolitzen l'elevació espiritual. La Sala es completa amb uns esgrafiats en els murs i amb la porta de vidre d'accés. L'espai està il·luminat per la llum zenital que entra per tres finestres situades a la part superior.

El mateix Tàpies va escriure un text manuscrit que resumeix l'esperit de l'espai i que es pot llegir a la porta de la Sala: "Davant dels excessos d'agitació, de dispersió mental i dels innombrables cultes a 'realitats falses' als quals estem sotmesos en les societats actuals, m'ha semblat molt oportú contribuir a crear un espai i unes imatges que afavoreixin el recolliment, la concentració i, en definitiva, un millor apropament a la nostra veritable naturalesa. Hi ha tota una tradició de creences que practica i aconsella aquesta possible modificació del nivell primari de la consciència per dur-la a les zones més autèntiques de l'ésser.Són tècniques que, adaptades a l'actualitat, fins es poden considerar una teràpia de gran importància per al nostre equilibri. I, de fet, el tronc principal de l'art de tots els temps no solament ha estat sempre aliat amb elles sinó que sovint n'és l'element principal. En uns moments, doncs, tan dominats per les 'cultures' de la distracció i del negoci, quan fins alguns museus es passen als bulliciosos i sovint tan alienants espectacles de masses, crec molt significatiu que des del món universitari recordem la necessitat d'uns espais de silenci i de reflexió amb els quals l'art justament pot exercir les seves funcions més nobles i segur que més útils als ciutadans".

Més continguts de