Apareixen unes pintures del segle XVIII i XIX durant les obres de restauració dels Caputxins de Figueres

FigueresLes obres del futur auditori municipal a l'antic convent dels Caputxins de Figueres han topat amb una sorpresa: la descoberta de dues pintures sobreposades del segle XVIII i principis del XIX on s'hi representa Sant Roc acompanyat d'elements iconogràfics. La paret on es troben fa uns 150 metres quadrats i una part important anirà a terra per poder encabir-hi la caixa acústica de la sala. Abans, però, s'extrauran per poder-se exposar a l'entrada del futur vestíbul del nou espai polivalent. L'alcalde de la ciutat, Santi Vila, ha explicat que la restauració es farà amb la "màxima cura" pel valor que tenen a nivell local alhora que suposaran un endarreriment dels terminis d'execució del projecte. El convent dels Caputxins està estretament lligat a una de les joies arquitectòniques de la ciutat, com és el castell de Sant Ferran, que data del segle XVIII. En els terrenys on actualment hi ha la fortalesa, hi havia el convent dels caputxins, que va ser enderrocat per poder construir-hi el castell i es va traslladar a l'actual indret, el mateix que d'aquí uns mesos es convertirà en el futur auditori municipal.

Precisament, el trasllat del convent apareix en una de les pintures descobertes, la més antiga, que data de mitjans del segle XVIII, coincidint amb la construcció del nou convent. Segons explica l'arquitecte municipal Joan Falgueras, s'ha pogut identificar un Sant Roc que en una mà porta una capelleta, que podria remetre's al trasllat.

La iconografia del Sant

Sant Roc és un personatge venerat que va ser expulsat de la família benestant a què pertanyia i va decidir dedicar-se a la cura de malalts de lepra. Per això, s'acostuma a representar amb animals com ara un gos que es llepa les ferides o amb petxines de pelegrinatge. Elements com aquest es troben a la capa més antiga.

Pel que fa a les pintures més modernes, datades de principis del segle XIX, els experts consideren que es van fer aprofitant les obres de reparació dels danys provocats per la Guerra del Francès, tot i que hi ha alguns dubtes historiogràfics. I és que semblaria que el seu autor va acompanyar la iconografia i estètica pròpia dels convents caputxins, més austers, amb elements més "luxosos" que anticipen l'època del romanticisme, amb capitells, columnes i cornises dibuixades.

Bona part d'aquesta pintura, concretament la que es troba a la part superior de la paret es preservarà i es podrà veure restaurada des de la distància, tal com es veia originalment. La resta del mur, unes dues terceres parts, haurà de ser enderrocat però abans se separarà la pintura de la pedra, es restaurarà i s'exposarà a l'entrada principal del vestíbul de l'auditori. Les pintures es troben a la paret que separa el cos de l'església de l'absis.

Actualment, s'està treballant en la fixació i arrencament de les dues capes sobreposades perquè "seria impossible veure les dues a la vegada i per això cal destriar-les", explica Falgueras. Es calcula que tot plegat tindrà un cost de 300.000 euros i des de l'Ajuntament no s'ha concretat com es finançarà.

Una troballa de "gran valor" local

La descoberta de les pintures murals té rellevància en clau local, segons paraules de Falgueras: "A Vic no seria important, a Girona menys, però a Figueres això té molt d'interès". I és que a diferència d'altres ciutats, a la capital de l'Alt Empordà les restes modernes i renaixentistes són "escasses" i aquestes pintures continuen el fil historiogràfic del castell.

L'alcalde de la ciutat, Santi Vila, ha assegurat que se'n tindrà "màxima cura" i "interès" perquè no "s'en perdi cap". "És la nostra obligació preservar i protegir el patrimoni de la ciutat", ha declarat, i ha reconegut que també suposaran un endarreriment per al final del projecte de l'edifici.

Les obres del nou auditori van començar el mes de gener d'aquest any amb una durada aproximada d'uns catorze mesos. El pressupost total és de més d'1,25 milions d'euros i està finançat també per l'1% cultural del Ministeri de Foment.

Amb l'arquitecte Rafael Vila al capdavant, redactor del pla director del castell de Sant Ferran i dels treballs de conservació, el projecte del nou auditori suposa la construcció d'un nou espai polivalent per la ciutat sense perdre l'essència històrica de l'antic convent, que mantindrà l'estructura de l'església i les restes existents.

Una obra de restauració "viva" que s'adapta

L'Ajuntament ha explicat aquest dilluns en una visita d'obres que aquest és un projecte "viu" que s'adapta a la realitat que va apareixent. Tot i que hi havia indicis, s'han trobat "més elements dels esperats", ja que a banda de les pintures morals també han aparegut unes voltes en el nivell inferior de l'edifici, que també es podran veure i que se sumen a la cripta de sagrament -on eren enterrats els monjos- que es podrà visitar a banda de la programació de l'auditori.