Publicitat
Publicitat

La publicitat i la premsa ens regalen formes de pensar

Aquesta incòmoda sensació d'estar pensant clixés

Fixeu-vos en aquesta paradoxa: com més important és el moment que estem vivint, més recurrents són els pensaments que ens vénen al cap. Vas a un funeral, intentes consolar un amic malalt, t'esforces a arreglar les coses amb la parella i et passa que tot allò que aconsegueixes dir és un clixé. És una sensació enutjosa, que ens fa desagradable el propi pensar. Per què ens passa, això?

Agafem una persona i dividim les seves preocupacions en dos grans àmbits. El primer són les necessitats bàsiques, corporals, tot allò que necessita i desitja. La publicitat és la principal generadora de pensament en aquest àmbit immediat. La persona necessita o desitja coses i opta per aconseguir-les o no seguint, sobretot, un pensament que la indústria publicitària ens regala. És un pensament ben suggerent, subtil, paradoxal i amb qualitats poètiques. Els eslògans publicitaris són armes d'una filosofia manllevada, petits motors racionals capaços de mantenir-se en moviment dins del cap, estimulant el desig, enfortint-lo per fer-li plantar cara a la raó. Gràcies a la publicitat som capaços de desitjar de maneres molt variades.

Si l'àmbit primer són les preocupacions per resoldre les necessitats immediates, el segon el forma la preocupació més àmplia i genèrica pel món on vivim. En el primer la publicitat ens presta el pensament. En el segon ens el presta la premsa. En el primer s'apel·la al desig i en el segon a la moral. La premsa ens parla d'allò que cal fer, del deure, del món que construïm, de la mena de persona que decidim ser. Tant la premsa com la publicitat ens repten. La publicitat ens tempta amb un camí misteriós, el periodisme ens planta davant d'una cruïlla: Ets dels indignats ?, Energia nuclear sí o no?, On retallaries? De la mateixa manera que fa la publicitat, la premsa ens aporta un arsenal de raons que ens permeten pensar ràpidament.

I entre el desig i la moral queda un gran territori buit que omplim com podem, fent servir trossos de pel·lícules, cançons, experiències i coses que hem sentit dir a casa. Els nostres dies importants esdevenen en aquest espai indefinit. I passa que sent tan elaborat allò que pensem gràcies al pensament que ens regalen la premsa i la publicitat, per contrast, a l'hora de pensar realment sols descobrim que el nostre és un pensament amateur, que deixem anar frases que no estan prou treballades.

Més continguts de