Publicitat
Publicitat

ANIVERSARI A MADRID

La fira internacional d'art contemporani de Madrid arriba a la trentena edició

Arco comença a renovar-se

Arco celebra la xifra rodona dels seus trenta anys en un clima econòmic molt incert però amb alguns gestos de renovació que poden donar-li més identitat en l'àmbit internacional.

A empentes i rodolons? Desitgem que quan diumenge tanqui les portes el nivell de les vendes de la trentena edició de la fira internacional d'art contemporani Arco no s'adigui amb el nom dels ninots d' El hormiguero de Pablo Motos, omnipresents als passadissos dels pavellons 8 i 10 de la Fira de Madrid, sinó que siguin tan alts com els talons de Lady Foster, Elena Ochoa. Amb un "per sempre" gravat a l'esquena de la jaqueta, destacava ahir al costat del seu consort, que -com és habitual- portava un jersei de coll alt. Potser els resultats seran desiguals, com la combinació de colors que lluïa la dissenyadora de moda Ágata Ruiz de la Prada. Sigui com sigui, encara és aviat per pronosticar per on aniran els xecs. Avui dematí, Manuel Borja-Villel, director del Reina Sofía, entrava, apressat, a la Fira. A dins hi havia l'inefable Boris Izaguirre, i més tard hem vist Bartomeu Marí, director del Macba. Havien quedat tots tres per parlar d'algun projecte?

El que sí que podem avançar és que després de la crisi que es va desfermar passada l'anterior edició, amb abandonament de galeries participants i canvi a la direcció inclosos, totes les mirades estaran posades en la fortuna de l'edició d'enguany. En un moment no gaire optimista pel que fa a l'economia, Carlos Urroz, que s'estrena a la direcció d'Arco, ha reunit 197 galeries que presenten les obres de més de 3.000 artistes moderns i contemporanis. I el ventall de preus és una de les claus de la supervivència de les galeries, en aquesta fira s'hi poden trobar obres per menys de cinc-cents euros i obres d'Antonio López o Lucio Fontana, per exemple, que ratllen el milió d'euros o que el sobrepassen. El més important que es pot observar, però, és que la fira sembla haver començat a renovar-se. "Crisis com la que vam tenir, també són moments per poder repensar les coses i tornar-les a posar en funcionament", ens comenta Urroz.

Renovar-se o morir
I de moment sembla que ho ha aconseguit. Un paper més gran de les galeries joves -"Arco sempre ha estat interessada en l'art jove i enguany és cert que ho hem institucionalitzat més", afirma Urroz- i un de més destacat per a l'art llatinoamericà -se li ha dedicat els Solo Projects, els espais que la fira reserva perquè una galeria presenti l'obra d'un sol projecte-, podrien ser les claus per, d'ara endavant, posicionar d'una manera més clara la fira en l'àmbit internacional.

Així doncs, la fira dóna veu a les galeries europees emergents més interessants a través del programa Opening, del qual ha estat comissària Maribel López, que durant anys va ser la subdirectora de la galeria barcelonina Estrany i de la Mota. Mentre que la selecció d'artistes i obres del programa general no presenta novetats destacades respecte a edicions anteriors, però sí un aspecte més depurat, aquest programa, en què participen dinou galeries de nou països, ens mostra les obres d'artistes que es relacionen de manera ben desacomplexada amb els seus pares artístics. El conjunt desprèn un aire de precarietat, de voler "fer el màxim amb el mínim, d'aguditzar l'enginy", assenyala López.

I Llucià Homs, que durant anys va dirigir una galeria amb el seu nom al carrer Consell de Cent i que ara està al capdavant de la galeria i promotora cultural La Fábrica, creu que l'edició d'enguany d'Arco "pot estar" bé, i riu quan li comentem que Arco, com que reuneix el gruix més important de compres de museus, empreses i col·leccionistes, és com el Sant Jordi dels galeristes estatals.

Més continguts de