10 obres per veure a ARCO 2012, a més de l'escultura de Franco

MadridSi el sentit de l'orientació per no perdre's entre els estands i l'allau de públic ho permeten, el visitant pot convertir ARCO en el seu museu particular i efímer. I si té la butxaca reforçada, comprar, és clar. Proposem un recorregut per 10 de les propostes més suggerents:

1. Els amants de les avantguardes històriques no es poden perdre els estands de les galeries Guillermo de Osma, Elvira González i la catalana Oriol, que concentren les obres d'artistes històrics catalans, espanyols i internacionals com Joaquim Torres-García, Joan Gris, Julio González, Joan Miró o Alexander Calder. A Marlborugh també hi ha escultures cubistes de Jacques Lipchitz, però a l'estand d'aquesta galeria el rei és Francis Bacon amb 'Estudi de cos humà', l'obra més cara de la fira.

2. Una fira no és, sens dubte, el millor lloc, per abandonar-se a la introspecció que demanes les pintures de Tàpies, però es pot treure el cap per les galeries que el representen per retre-li un homenatge íntim entre l'allau de professionals i curiosos que omplen els pavellons 8 i 10 d'ARCO. Les galeries Toni Tàpies, Lelong i Elvira González, entre altres, presenten pintures seves. Polígrafa Obra Gràfica acull una acurada selecció dels seus gravats.

3. La galeria Àngels Barcelona presenta, entre altres obres d'Esther Ferrer, Pep Agut i Joan Fontcubera, diverses fotografies del projecte que Mabel Palacín va realitzar per al pavelló català de la passada Biennal de Venècia. Un bocí de la ciutat dels canals enmig de la Meseta.

4.El fotògraf nord-americà Robert Mapplethorpe, conegut per la seva barreja punyent de classicisme i escenes de sadomasoquisme està representat a diverses galeries amb fotografies de flors i nuus més aviat clàssics. En aquesta edició d'ARCO, la polèmica és tota pel Franco refrigerat d'Eugenio Merino.

5. En què pensen els grans homes que Plensa construeix amb lletres de diferents alfabets? El projecte d'escultures de gran format Solo Objects n'inclou un que capta totes les mirades, tot i que no té galeria a l'Estat (treballa amb la galeria francesa Lelong).

6. El col·lectiu d'artistes russos AES+F s'ha fet famós per les seves fotografies que barregen la pintura clàssica i el 'kitsch'. A ARCO presenten 'Al·legoria sacra', una sèrie de fotografies en què el purgatori és el vestíbul d'arribades d'un aeroport. Una barreja al·lucinada d'un fresc de Rafael i un episodi de 'Lost'.

7. Carlos Urroz, el director d'ARCO, ha tornat a apostar per Opening, la secció de galeries joves europees que va crear el 2011. Enguany, Manuel Segade, el comissari, ha volgut posar l'accent en les galeries de l'Europa de l'est i els països nòrdics, poc conegudes a l'Estat.

8. El fotògraf Erwin Olaf retrata les ansietats de la societat contemporània amb unes imatges que recorden les pel·lícules de Hitchcock. A ARCO presenta 'El forat del pany' una mirada indiscreta a la felicitat domèstica.

9. El galerista barceloní Carles Taché exposa una de les instal·lacions més impactants que es poden veure a fira, l'esquelet de vidre d'una gran làmpada devorat per un estol de corbs dissecats. Porta per títol 'Carronya', i és de Javier Pérez.

10. L'estand d'Ivory Press, l'editorial de llibres d'artista, ha estès el seu radi d'acció cap al galerisme. Així i tot, el llibre de bronze de l'escultor Anthony Caro i el d' Anisk Kapoor, les pàgines del qual estan travessades per una escletxa segueixen sent el més interessant de la seva oferta, encapçalada per obres de l'activista xinès Ai Wei Wei.