Publicitat
Publicitat

Des del segle XVII fins a El Bulli

La Pedrera examina les relacions entre l'art i el menjar

L’art del menjar. De la natura morta a Ferran Adrià reuneix 130 obres de més de setanta artistes al voltant de les nocions de menjar com  a aliment i menjar com a acte.

Des de demà i fins el 26 de juny, l’Obra Social de CatalunyaCaixa presenta a La Pedrera l'exposició L’art del menjar. De la natura morta a Ferran Adrià, un acostament a la relació que l’art i el menjar han mantingut al llarg de la història moderna. El títol recull la doble via conceptual en què s’organitza la mostra: el menjar com a aliment i el menjar com a acte.

A través de 130 obres de 76 artistes, L’art del menjar ofereix una àmplia visió de la relació tan intensa que l'art i el menjar mantenen des dels orígens i la consolidació del gènere de la «natura morta» al segle XVII, fins als nostres dies. Les obres apareixen presentades en quatre àmbits: la representació de la natura morta; l’art conceptual i l’aliment com a material; els artistes cuiners, artistes que han utilitzat restaurants com a tallers d’investigació artística; i un darrer espai en el que a partir de la figura de Ferran Adrià, com a generador de creativitat, es mostren obres inspirades en el seu treball. Igualment, l’exposició dedica una atenció especial a les diferents manifestacions artístiques creades a partir dels anys 60 i 70, quan el menjar i l’acte de menjar, amb tota la seva càrrega de significat, irrompen en l’obra d’artistes que cerquen altres materials, noves conductes i nous criteris per experimentar la vida a fons i anar més enllà de la representació imitativa de la realitat: ja no es tracta de contemplar, sinó de participar. Juan van der Hamen, Tomas Hiepes, Luis Meléndez –màxims representants del gènere de la natura morta en la pintura espanyola dels segles XVII i XVIII, respectivament–, Pablo Picasso, Chaïm Soutine, René Magritte, Joseph Beuys, Richard Hamilton, Daniel Spoerri, Dieter Roth, Antonio López, Miralda, Gordon Matta-Clark, Martha Rosler, Jana Sterbak i Miquel Barceló són alguns dels artistes representats a l'exposició.

El recorregut se centra en les investigacions formals, en la recerca de la composició, però també en la metafísica i poètica de les natures mortes més conceptuals, així com en aquelles obres que presenten la crueltat de l’animal escorxat, la solitud de la víctima del sacrifici. L’exposició recorre des dels orígens i la consolidació del gènere de la «natura morta» al segle XVII, fins als nostres dies, des de les abigarrades acumulacions del Barroc a la dissolució de la figura, travessant la modernitat on la matèria desborda la tela.

 

En la mostra també s’apleguen obres que suposen una via d’experimentació de marcat caràcter conceptual, en un recorregut que va des dels anys vint del segle XX fins a obres de producció molt recent, alguna d’elles realitzada expressament per a aquesta exposició. En aquest àmbit es proposa una selecció molt representativa de treballs relacionats amb l’ús de materials comestibles i s’inclouen diverses propostes sobre la materialitat estètica del menjar.

 

L’exposició documentarà projectes significatius en l’àmbit de la performance i altres procediments, com la instal·lació o el vídeo, que ens situen directament en la gastronomia com una forma d’art. La proposta posarà també l’accent en els artistes cuiners que als anys 70 van radicalitzar els seus plantejaments i van postular l’activitat del restaurant com a fet artístic; per exemple, Spoerri amb el Restaurant Spoerri a Düsseldorf, o a Nova York el restaurant Food de Gordon Matta-Clark i El Internacional de Miralda.

Seguint aquesta línia d’investigació, l’exposició també vol reivindicar, a través de la figura excepcional de Ferran Adrià, la gastronomia en la seva concepció radical i experimental, considerant-la com una acció creativa amb uns codis i procediments definits. La gastronomia com a composició, la gastronomia com a provocació, la gastronomia com a pensament.

El vincle establert des del món de l’art cap a la cuina de Ferran Adrià, sobretot amb la invitació a participar a la Documenta 12 l’any 2007, no ha d’amagar que la seva proposta creativa es construeix a partir del llenguatge culinari. La puixant energia creativa d’Adrià ha atret força artistes, compositors, escriptors i crítics d’art (i científics, dissenyadors, experts en tècniques de creativitat...), que des de fa un parell de dècades han establert un diàleg al qual el cuiner s’ha prestat de manera atenta, receptiu a tot nou ensenyament que li permetés evolucionar. Aquest diàleg és un dels llindars on es troben l’art i la cuina de El Bulli. L’altre, potser més intangible, el marca l’emoció que desvetllen les seves creacions.

Etiquetes

Més continguts de