Publicitat
Publicitat

FESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT

Nacho Vegas, Sisa i Pau Vallvé actuen en la primera edició del festival de Vilanova i la Geltrú

Astrud s'acomiaden per dos anys al Faraday Tardor

Després de més de dos anys de gira, el duo de pop barceloní Astrud tancaven dissabte a l'auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, en la primera edició del festival Faraday Tardor, la col·laboració amb el Col·lectiu Brossa. Amb l'ensamble de cambra, Manolo Martínez i Genís Segarra han revisat en directe el seu repertori, i a finals de l'any passat en van publicar les versions -arranjades per a violí, viola de roda, acordió, violoncel i percussions afinades- al disc Lo nuevo (2010). El concert a Vilanova significava el final de tot això, però també era l'últim concert d'Astrud com a mínim en dos anys, el temps que Manolo Martínez, professor de filosofia del llenguatge a la Universitat de Barcelona, marxa amb una beca acadèmica a Nova York. "El Manolo ens deixa, ens deixa amb el Mariano", va dir Genís Segarra, en referència al possible triomf del PP el 20 de novembre.

L'espectacle d'Astrud amb els Brossa és excel·lent, i ho va ser a Vilanova com ja ho havia estat a L'Auditori de Barcelona el gener del 2010, en l'estrena del xou a Catalunya. Però si bé la falta de novetat jugava en contra seva -el mateix repertori s'havia pogut veure fins a vuit vegades a l'àrea metropolitana barcelonina-, l'anunci va dotar el concert d'una emoció afegida. Els bisos, amb una versió de Voglio vederti danzare, de Franco Battiato, i el gran final amb Hay un hombre en España, van acabar amb el públic dret. Llàstima que Segarra no aconseguís levitar -ho ha intentat en cada concert de la gira- a Mentalismo. És l'única cosa que li va faltar al xou.

Olor de nou

El d'Astrud va ser l'últim concert del festival, que havia arrencat la tarda abans. El Faraday Tardor s'estrenava com la versió a cobert del festival mare, que se celebra des de fa vuit anys a la capital del Garraf. La versió de tardor programava mitja dotzena de propostes en un auditori Eduard Toldrà tan nou -es va inaugurar al juny- que la sala de concerts encara fa olor de fusta, i mitja dotzena de DJ, entre els quals Lluís Gavaldà, membres de Love of Lesbian i de Delafé y las Flores Azules.

L'únic que va omplir del tot la sala va ser Nacho Vegas. El cantautor asturià va defensar el seu últim treball, La zona sucia (2010), acompanyat dels seus inseparables Abraham Boba (piano i acordió) i Xel Pereda (guitarres, mandolina i banjo). Vegas també va recuperar temes de tota la seva carrera, com Canción del extranjero; Que te vaya bien, Miss Carrusel; Canción de palacio #7, i Días extraños, així com la nova Cómo hacer crac, una cançó crítica amb la crisi econòmica que Vegas va anunciar que sortirà a la venda el 21 de novembre, l'endemà de les eleccions.

Divendres, Jaume Sisa va emocionar amb l'espectacle en què revisa sencer el clàssic Qualsevol nit pot sortir el sol (1975). Ho fa en solitari amb la guitarra -El fill del mestre es converteix en un blues punk-, i a mig camí entre el cantautor i el rondallaire, narrant el fil conductor entre cançó i cançó: l'educació sentimental d'un jove des del Poble-sec barceloní de postguerra fins a l'underground barceloní dels 70.

Abans que ell, Pau Vallvé va interpretar en una solvent formació de quartet (ell a la guitarra acústica, Maria Coma als teclats i la bateria, Nico Roig a l'elèctrica i Jordi Casadesús al baix), les cançons de l'últim treball, 2010, en la recta final de la gira de l'àlbum. Els loops gravats en directe van donar el cop d'efecte en una proposta que funciona molt bé. Anímic, 4t 1a i The Marzipan Man van completar el cartell de la primera edició del festival.

Més continguts de