Atacs literaris

Barcelona“Allò ja no era un carrer, sinó un món, un temps i un espai de cendra que queia i d’una foscor gairebé nocturna”. Així començava L’home del salt (Edicions 62), de Don DeLillo, una novel·la que arrenca l’11 de setembre del 2001, just després dels atacs terroristes que van acabar amb la vida de més de 2.500 persones i amb les dues Torres Bessones de Nova York. Amb l’atemptat, Al-Qaida sacsejava els fonaments de la societat nord-americana i, de retruc, de la resta del món. Un mes després, els Estats Units entraven en guerra amb l’Afganistan: els objectius que es van publicitar eren l’eradicació del règim talibà que amagava Ossama bin Laden, fundador de l’organització terrorista.

La novel·la de Don DeLillo, publicada el 2007, es preguntava per la importància de l’art en l’era del terror a partir de la història d’un supervivent i de la seva exdona. L’home acabava dedicant-se al pòquer per intentar superar el trauma de veure com moria un antic company de feina, amb qui precisament jugaven a aquest joc. La dona topava diverses vegades amb un artista que imitava l’home que es llançava al buit des d’una de les torres i que va ser fotografiat per Richard Drew. DeLillo no va ser el primer autor que va escriure sobre el fatídic 11-S, però sí que ha sigut un dels que n’ha tret resultats més destacables. Abans Jonathan Safran Foer va dedicar la novel·la Tan fuerte, tan cerca (Random House, 2005) a explorar el malestar d’un nen de nou anys, fill d’una de les víctimes dels atemptats. I John Updike, a Terrorista (Bromera/Tusquets, 2006), era el primer que analitzava les motivacions d’un fonamentalista islàmic a partir d’un adolescent que decidia convertir-se a l’islam seguint les directrius d’un imam i, als 18 anys, dubtava entre les conviccions religioses i la implicació en actes terroristes a què l’instigava el seu guia espiritual.

Amenaces i potencialitats

Amb Se sabrà tot, Xavier Bosch va guanyar el premi Sant Jordi 2009: una de les trames argumentals del thriller narrava les vicissituds d’una cèl·lula dorment d’Al-Qaida instal·lada a Barcelona que tenia la intenció d’atemptar durant les Festes de la Mercè. L’amenaça terrorista entrava a les lletres catalanes amb un llibre que va aconseguir una gran repercussió de vendes i que va esperonar la carrera literària de Bosch.

Més recentment, Khaled Hosseini també va observar les conseqüències dels atemptats de l’11 de Setembre a I el ressò de les muntanyes (Edicions 62 / Salamandra, 2013). “Arribarà un dia en què l’Afganistan viurà en pau i podrem escriure novel·les de 500 pàgines sense referir-nos als problemes que han castigat el país durant les últimes dècades”, deia l’autor a l’ARA poc després de la publicació de la novel·la. Un dels conflictes que s’hi explicava era la guerra entre els Estats Units i l’Afganistan. La perspectiva que adoptava era la de les víctimes afganeses.

A Submissió (Anagrama, 2015), Michel Houellebecq imaginava l’ascens al poder d’un partit islamista a la França del 2022. Tret d’uns moments inicials de violència, el canvi polític i les transformacions socials posteriors eren assumides pacíficament. El protagonista, un professor universitari, fins i tot hi veia avantatges: el nou règim li oferia un augment notable de sou i li permetia practicar la poligàmia.