Publicitat
Publicitat

Un llibre sense promoció és un llibre mort; i com més imaginativa, millor

Autors a boxs

Falten sis dies per Sant Jordi i els autors som a boxs. Els que s'ho poden pagar s'injecten Botox o xeringues de truita a la francesa, i els que no ens limitem a maquillar-nos les canes o a afegir-nos-en (un autor amb canes sempre queda decoratiu a la parada). Aquest any la festa serà en plenes vacances de Setmana Santa i potser és per aquest motiu que fa dies que Twitter i Facebook bullen com mai d'invitacions i incitacions. Diuen que un llibre sense promoció és un llibre mort i tothom s'ha llançat a inventar fórmules diferents i imaginatives. Tothom, menys jo. Sant Jordi m'ha caigut al damunt i vaig tard. No he tingut temps de fer un vídeo de YouTube tan gamberro com el del Martin Piñol ni tan suggerent com el de l'Eduard Márquez. Ni una presentació amb l'acompanyament de primeres espases com el Ramon Solsona o la Carmen Fernández. Ni una trobada delirant amb els lectors com la que va oferir el Jordi Puntí. Ni he aconseguit un anunci als autobusos com l'Albert Espinosa. I no parlem de l'impactant lip dub protagonitzat pels autors de 62 (no tots, els que no van assistir a les classes de claqué i alegria, se n'han estat). Sóc tan conscient que he estat incapaç de fer el que havia de fer que l'altre dia em vaig creuar amb el Víctor Amela pel carrer Torrijos i vaig estar a punt d'assaltar-lo. Volia dir-li que em vaig emocionar quan vaig llegir la seva entrevista a una autora d'aquí com la Najat El Hachmi i que, aprofitant l'avinentesa, m'oferia com a subjecte d'entrevista. Però em va aturar el pudor i la certesa que no tinc una vida literària i personal per protagonitzar una Contra . Mentre discutia amb mi mateixa la conveniència de la conversa l'home va continuar Torrijos amunt. El moment havia passat i jo havia tornat a optar per la via catalaneta de discreció i elegància: no fer res. Aix. Ja m'agradaria tenir la gràcia desacomplexada del Marc Pastor a Buenafuente , però no és el cas. En resum, un cacau, perquè, a sobre, m'he programat tan malament la vida que no puc dedicar-me a promocionar els meus llibres ocupada com estic escrivint. A qui se li acut?! Escriure a l'abril! El pitjor és que ho dic sense un gram d'ironia. I sóc tan burra que l'espai de l'article s'acaba i no he estat capaç ni d'esmentar el títol de la meva novetat. Definitivament, no sóc Paco Umbral. Un desastre. Però bon Sant Jordi.

Més continguts de