Publicitat
Publicitat

BachCycle I. Cap a Lübeck

La vida de Bach no va ser senzilla, però tampoc el pare Bach va ser un home senzill, ans al contrari

La vida de Bach no va ser senzilla, però tampoc el pare Bach va ser un home senzill, ans al contrari. De fet, la seva biografia està farcida d’enfrontaments entre qui sap de la seva grandesa i els mediocres que secularment han ostentat el poder. Un va ser amb els pròcers que manaven al consistori d’Arnstadt, on el jove Johann Sebastian exercia d’organista, el seu primer treball a temps complet, i on no es trobava gaire a gust per diferents i nombroses raons. El fet és que va desaparèixer durant quatre mesos, deixant el seu cosí Johann Ernst com a substitut, quan havia de ser una absència permesa de quatre setmanes. La raó era poder visitar el que ell considerava el músic més important i influent del moment, Dietrich Buxtehude, que vivia a la ciutat de Lübeck, a 400 km cap al nord, i conta el Nekrolog que els va fer a peu, encara que és molt probable que no fos així exactament. El que és exactament així és que tenim un festival dedicat al compositor que està a punt de concloure la seva primera edició amb no poc èxit i no menys esforç, comparable a la hipotètica caminada del compositor per assolir una fita important dins el panorama cultural de les Illes, amb el valor afegit que les autoritats competents no han millorat gaire amb els 300 anys que han transcorregut des d’aleshores. En qualsevol cas avui a l’església de Santa Tereseta i demà a Ciutadella la primera edició posarà el punt final, que voldríem que fos un punt i seguit.

Tot va començar fa cinc anys amb el Concert de Quaresma i el cartell d’entrades exhaurides, any rere any. Una bona raó perquè el caminant Pere Bonet decidís el pelegrinatge cap al seu particular Lübeck, potser ben bé després d’haver superat qualsevol previsió i expectatives amb la Missa en si menor que oferiren a l’església de Santa Creu la Coral Universitat de les Illes Balears, Poema Harmònic i la BACHrroc Ensemble. Sigui quin sigui el dia de la metamorfosi, la qüestió és que la primera aturada del camí va tenir lloc el passat 25 de febrer a l’Auditòrium del passeig Marítim, naturalment amb la Coral Universitat de les Illes Balears, la BACHrroch Ensemble, la soprano Hasnaa Bennani, la contralt Mélodie Ruvio, el tenor Vincent Lièvre-Picard i el baríton Benoit Arnould. Tan fantàstic com interessant, perquè a la qualitat de la interpretació i fent bones les paraules de Bach “en música tot depèn de la interpretació”, hi hem d’afegir la tasca d’investigació, la fita de no fer un programa convencional, d’augmentar el valor de l’espectacle. Després de passar per Eivissa a l’església de Puig d’en Valls, el tercer replà va ser a l’església de Santa Tereseta, petita i de magnífica acústica, on vàrem poder sentir la Cantata BWV 158, el Concert en Re major per a oboè i la Cantata BWV 82 Ich habe genug, amb la BACHrroc Ensemble, l’oboista Javier Arnal i el baríton Tomás Král.

Avui, també a l’església de Santa Tereseta, i demà a Ciutadella, a l’església dels Socors, fi de la primera estació. El programa a Ciutat, també impecable, interessant i sobretot amb aquest punt de no convencional que caracteritza el camí i el caminant. Per començar el Concert de Brandemburg núm. 3. Per continuar, l’ària per a soprano de la Passió segons Sant Marc, interpretada per Laura Holm. La tercera peça, Sonata per a flauta i baix continu BWV, amb Mayte Abargues com a solista. Després del Preludi i Fuga en Sol major BWV 860, la Cantata BWV 209 ‘Non sa che sia dolore ’, l’autor de la qual no queda clar que sigui Bach, encara que musicalment segons els experts no hi ha dubte. No se’n conserva la partitura original. De la mateixa manera, tampoc no ha estat esbrinat quan i on es va estrenar ni per què el llibret és en italià, amb la qual cosa una altra fita valenta i coratjosa assolida. De les qualitats, musicals i d’interpretació, no hi ha dubte.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT